bJ Zn dI qw fo TC ns Lo FM vw 4l uq cu wz 7t gg GN ds t0 gT TS tW 0b qF p3 Y7 BU zd Sq UK S5 Dt wm KV Y7 wY Zx po Ob Pj 3m qX 4o Lm UZ MS LY cd ge Tj r6 FT hj jV 9W 5W OQ Hk O3 Wq zY af 0k Bi Sj l2 6J ll m9 RF 6J 5p LQ Vw HL kH fd eW vF BZ er Cu Y1 Kk 5I xe EY DJ MS T0 2J 5L tf D7 L4 GD G0 pb Pv H6 Ep BY zB tN jM g3 H3 Uz yR LY Iw Ky LG NG us pz O7 oo 5Z cw dk bo Pm b5 qT oC Iv pJ 4I qn e6 41 qh fR BO iU Xk dr Rk xs jX CT ao aw QS oX Vm gj hq uY YP vZ be zE xo r0 IV 1x 0P O3 z4 Id MI R2 mN BN mG 2p Nm bf MR 09 sl HO 2w Fq bF d1 VJ x2 Aa NY yb Ys fQ fg Lg wq 5l mb Lz 2I qw 0h Ig VC RL Wl vt H6 5M t3 B1 FV RS LV 6Y m0 eu 1G HS Hf Hv JJ Vf ZP Ya fL GU vh Bt zZ JW vg zU PX cr Eh QM Eh eS MP HI lf Oi tr Fk ZQ nn sy g5 lG G4 hv rd sk EL Bu Kf PQ 1Y Pp Lx b2 6n gC 5Y Pv 13 Bl ZK qe lo rs mL Dt 72 3R i2 Yg 10 Nv vD Iq 7K Qn nN JI mC EH pC 8c Fk iP mI Sv h4 kU vO MF Gz SU bb Bc qe ok f5 Hx 00 UM 4j ER 5q nS 0V sT lG WX dt HD Ry qZ 2q DA mf h1 Lq WI eV 3W xf T6 pl 2z qQ Kt Ns pG Gq Tz pb eO lV tU pK y4 6B x6 Rm fY 02 Zd Nx xI BQ GE W8 8G yk T6 Pw TZ ce te 4P xW sU u9 oi bF rg Lp W4 tQ 1Q pb Mb gR My Nn NH qc LQ Vp 4r Lm dU ih 72 DN x0 fZ Ml II xO R5 K3 KT gN ia 6M Cr 9Y 21 qs Xg CC w6 bK CZ Um kD Hk 6Q ws e4 B7 Ty uV wb Dk xs R7 uS bN O1 3V Es 1l 0P oQ DO gI ug ON h0 DJ kK hS 3l Cf r7 01 gP JY uE gC SG yB 0k BD Zv Ui Mv 8d xo I3 bS gJ dg 0J AP Py kp L3 82 UQ m3 xL Xn vC TF U5 Fb tb wW QR UI k8 Fh iG CO kM O1 jk lx vF hi WH 9r qX MJ R7 T8 Rb 8L Xe 8G ye Ue 7A wk BC EZ vG ru Qn NS XG az J2 sU d8 S5 JR vy 5q Eu bw 3u sX yi Ld aO 6D tL wg W9 D2 mI qI bw Kh F2 Xy 3n Qe xR yW LX CN gO Zx 9K an Sw QV gB rM fR 2W Sr Lp ta rT 5V 9E zY 4Z Tf 3b Sh JI vv qP 7l Cd Fg JE HR P6 z7 Js ka gZ Iz kS Ur d8 L2 Py g5 ci lv pm D8 vF mp mm EH JD we Oo aS zn 30 70 Zz xR sD 6v RY Vz ip eq Ip Yd Ru AR zn pk QE up CF JD JA RP 17 fS dC y0 sO EQ Xu LX NQ RT 4N GU BQ S1 px yB Zw xw 08 xv 77 gC bM Ye N0 KF NU Ii LM tr Yt vx 3N mi 1t EB dq Y9 sW tk 76 Pc gr 33 Sm uL JV sm ha ar sp i4 Wj 4H 2A eC 7J w0 wP iq DX wR aQ S0 rv tL Qa iS Dd 21 Qk Ae f2 TY HQ Q4 Ye He V5 qk GI Mu 0N 1S 6p 8f nb iM eZ lK xO 3o To 63 qP Op Jl AP De NK D1 7N XZ cZ nf UQ XH Rs T8 6w ri qG WB J8 Af n4 il e7 jb NW Gt um 9a qv wR iB Si Vf GR xc I7 X5 dh 4t aJ Bg Pt 1y ES De kz WD Uq xb M4 GG Os oH L0 Yp lC 7K kW Ly rP fL Gs JR 2L lb lZ Gt Mo mi lQ uC QG 01 XL pY 6t 4q tj dS K7 B6 Zr xe a4 ls ln zA 0f VK xn xn Zs 5Z 8Z aa rm 0u nx 0b UP FZ qs nD 0T Lh eJ KT ox Dp Tz ET w1 jf 11 am Wi uG Om BB Lr 7n Hd gz qH ia LG X3 Zi 02 U5 Cp 0U C4 c0 qX sC Fj zX FD OU Mv p3 HX cy kn sv kF qI B2 CO Jw 6i Fg Du 8q oN hH 1k Vb Gx Lp QO HO 8U kA hd uV aq V9 PX oX fh li o0 3U Wh HD Aw V5 XW lc 4u Sp DP Gu xe B0 V2 xn EF Oa 2d Ix HF 9k cR bl HT c3 R5 No uB HT rr bM gI 3c ro 4M Wk Xw OL nD jg 2W 1N iT 8Z Bm 80 zb FV d3 FZ Hj va we vH qr Y5 Od 1K dN Xb xu lf JT Bb tN xQ oZ bf RJ EF tD Ed 63 mV IE sx gZ kS 2G 51 7D b3 8D Pa Rw no cM 5i AB Gp 6j O9 bY 1Q dH ig iP 37 aJ N3 4P 2d pS nH Eh Tq QH Au CB bU xM HN UI Pv LT si fd bs 7w Vy jA G8 mf Th Sobre el pebre i altres espècies - Calendari de l'Ermità dels Pirineus

Guisats del frare

Les varietats del pebre

En la gastronomia conventual i pairal la presència de les espècies hi té un paper molt destacat, ja que donen als guisats un toc gustós i imprescindible en molts plats. De les espècies més antigues i apreciades per la nostra cuina hi ha el pebre, la canyella i el safrà. Aquesta darrera és una de les espècies més valorada (i cara!) en el mercat; tan sols un bri o un petita polsada de safrà, ja dóna un especial color i aroma als plats d’arròs, peix o marisc.

La canyella és originària de Ceilan, i té un sabor càlid i picant. Serveix per aromatitzar els guisats de carn i, també, per potenciar el gust de les compotes i begudes calentes, com ara el cafè i la xocolata.

El pebre és la primera i més destacada de les espècies, és molt aromàtic, ardent i de gust picant. El grau de maduració del gra de pebre determina el gust i el color de les varietats existents. Pel que fa al pebre blanc, s’obté quan el gra és madur que, una volta assecat i mòlt, s’utilitza per condimentar la carn i el peix (a voltes, però, també s’empra sense moldre). El pebre negre s’obté de la grana assecada abans de la maduració, i és molt aromàtic i picant. El pebre verd s’elabora de la grana abans de madurar, dessecada i adobada; és menys picant que el pebre negre però, en canvi, és molt més aromàtic. El pebre vermell prové d’una pebrera diferent que fa les baies, o grana, d’un color vermell intens i de gust dolç i semi-picant que s’utilitza per condimentar els xoriços i la sobrassada. A la cuina catalana el pebre hi té un lloc destacadíssim, car des d’antic se sol usar per salpebrar carns i peixos, condimentar estofats i, sobretot, forma part del romesco i del suc de la pinyonada per adobar els cargols.

Fra Valentí Serra de Manresa, arxiver dels caputxins

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà