L’hora internacional

Durant molt de temps s’aplicà a les nacions l’hora local de cada població i això produïa ben remarcables confusions degut al desenvolupament de les vies ferrades, del telègraf, etc. Tot seguit es veié la conveniència d’unificar l’hora dintre de cada nació i, generalment, s’aplicà la que corresponia a la capital: així, doncs, per exemple, el servei ferroviari a Espanya es regí durant molts anys per l’hora del meridià de l’Observatori de Madrid. Aleshores l’hora era la mateixa a totes les estacions ferroviàries i la qual només diferia de l’hora local de la població. L’activitat humana va seguir augmentant, i va fer que les comunicacions entre els pobles fronterers creixessin enormement, la qual cosa féu veure la necessitat d’unificar l’hora per tal de facilitar les seves relacions. Exemple: l’hora espanyola ajustada al meridià de Madrid diferia en 24 m. i 6 s. amb l’hora  francesa, la qual es regia pel meridià de París, i els horaris de trens internacionals, així com també els viatgers que passaven la frontera, en una o altra direcció, necessitaven tenir present aquesta diferència i modificar la marxa dels seus rellotges o es trobaven en confusions que els ocasionaven remarcables perjudicis.

Ja en un Congrés celebrat a Washington el 1884, s’inicià la idea d’elegir un meridià únic per als esmentats efectes del temps, i es recomanà l’adopció d’un sistema uniforme d’hora universal. La idea assolí el seu desenvolupament al cap de vint-i-vuit anys en l’anomenada  Conferència de l’hora, celebrada a París el 1912.

En aquest llarg interval s’havia examinat el problema, s’havien aportat solucions i s’havia realitzat la propaganda necessària fins arribar a la seva maduresa. Així no fou difícil l’acord que subscriviren Espanya i disset nacions més.

Davant la impossibilitat d’aplicar una mateixa hora a tot el món, s’acordà que la diferència d’uns llocs als altres fos d’hores enteres, completes i, en canvi, coincidissin els minut i els segons. Per la qual cosa es considerà dividit el globus terraqui en 24 fusos esfèrics iguals, cadascun de 15º, i els quals tenen com a eix comú el de rotació terrestre. Cadascun d’aquests fusos equival a una hora exacta, i tots els llocs compresos dintre d’un fus hauran de tenir exactament la mateixa hora. La unificació, que abans s’havia fet parcialment dintre de les nacions, ara es feia dintre els fusos geogràfics definits. El meridià inicial havia d’ésser el de Greenwich, situat més a la vora del cantó centre del primer fus, anomenat O, o de l’Europa occidental. Els altres fusos van numerats de l’1 fins al 23, i marxen sempre cap a Orient; entre dos fusos propers hi ha sempre la diferència d’una hora, i entre dos fusos qualsevol hi ha la diferència d’hores que resulta de resta els números que els representen. Així la diferència d’hores entre Filipines, compreses en el fus 8è. i Egipte, que es troba en el fus 2n. , serà 8 – 2 = 6 hores; entre Filipines i Espanya, 8 – 0 =  8 hores.