.

Cultura i tradicions

.

La tradició de la Vella Quaresma

“Quaranta dies de Quaresma,
quaranta dies de menjar
arengades rovellades,
mongetes i bacallà”

En la tradició cristiana, aquesta velleta recordava que durant les set setmanes que dura la Quaresma fins arribar a Setmana Santa, s’havia de seguir una dieta més austera, evitant menjar carn. Per això la velleta té set cames, que anirà perdent, una per setmana, fins arribar a Dijous Sant.

El bacallà a la Quaresma

Segons explica fra Valentí Serra al seu recent llibre “Passió per la Setmana Santa” (Col·lecció Ermità núm.13) durant la Quaresma esdevingué un costum força estès a Catalunya el fet de clavar a la llinda de les portes de les bacallaneries i de les botigues d’ultramarins una penca de bacallà sec, ben grossa, amb set arengades penjades i que, en començar la setmana, s’anava llevant cada diumenge, d’aquesta penca, una arengada fins a arribar a la Pasqua, que era quan cessaven les austeritats quaresmals. D’aquí la dita “Acabada la Quaresma, acabat el bacallà”.

Aquest bacallà amb els penjolls de les arengades acabaria inspirant l’estampació dels populars calendaris anomenats de la “vella Quaresma”, amb aquella típica anciana dibuixada amb set peus que s’anaven serrant a mesura que passaven les setmanes quaresmals.

Fra Valentí Serra també esmenta al folklorista Aureli Capmany, qui va recollir el curiós costum, a meitat de la Quaresma, de “serrar la vella”, moment en què els nois feien una capta per les cases del poble i, l’endemà, efectuaven una sortida al bosc on serraven un tronc, tot acompanyats de cants i coronant la festa amb un berenar per celebrar haver passat la meitat del temps quaresmal i les seves austeritats.

.

.

.

.

.

.

.

.

Passió per la Setmana Santa, publicat el març de 2023, parla de les tradicions vinculades a la Setmana Santa, amb un capítol especial dedicat a la gastronomía típica d’aquest temps.
Trobareu el llibre a llibreries d’arreu de Catalunya i també venda en línia AQUÍ