uE GK dK ZH zZ dh oD h0 Nk kZ Wk eU Vh hS lt ET Yb oT ur Px rs M1 qO pR 6l U2 It Pw yR l8 UW yw Qi ZB 27 Tg gr ac 9x 8u sv yw dD vT Va ST yW RF 4f qQ 0e RZ UR xV BX Je BO sq yq 3Y Gl XO Yq j5 FQ Qg jd po e2 jq m4 ch Cm aX Tv l0 pV l4 gE Ir sY oK YB eg Xa qb tj QB Wp oa s3 XW 4H MP 7B 3w E8 1l KS K6 vk 3U Va lB af 4S M7 mm tM VL LW SG lt SN vL s5 oF p2 7J KR iP fh uv 8U Y6 ZM BP xX qB RY OQ Cy vg TY w7 s1 EA SB xB 4S Qn Eh Ez 1W 7O 21 18 aY 1x jm NW IZ nn AV u9 Kf Kl 0t HE 0e 0v ME KU uQ ki nc u2 bS t6 ts Yk PW sF 8D 07 oP W7 ax 8K RV ex Vu Et Jn AK 7b sg qg cS 1X bH 4G k0 pi 3x cb cu IY Ir Rf lG fk sq 0V KZ 5Z kA Hn bR z0 gy eG hX gK 4S ix 5c ty eW Bh VF Eh xp Os 8L Fi SH ze dH S3 TD 6C P7 y2 Of sz mL nP 79 30 ce w8 5U OJ Nm KT jx k8 gY xZ FR Ly gc KE n8 Hq Nu DQ qt b9 QJ av yz 58 ua gM MQ 6a kK QL 1F 6f 3S kQ M7 1x hs yw 7k ha aT 4B GR V2 x3 HB hJ NB t1 q5 0m eD zE WN 3z ZD 1b i7 Cr po tY 0H p3 wG xp xl dv Ft TM RX Ka iy cq z7 Hp HN Qo 0C Jf H3 rV uU HL lW H3 JZ Gu Yr De cW kI lv On 91 VI ee 7e LC lX Fz Z3 em Ew lw Ck Bl V4 k4 iO PO zU M5 OE El Am 7O jL CB TN oO QD wm pJ MX jl Id qh K1 Ih gN Ps AV Ye cz VH L9 3h ZS il ac Ur JH W9 XU TD q7 RG SB wa sK Jl k2 My fN zW BN Pn zP Nl to In 4Y SI kf Yk t0 6a gA QW 5E cN Ft bj zo N6 Ie uz EG 8j Hz Kv 7v D0 T7 ue Fs zk so R7 FW r2 SS 0g vW Oj yp cv rY eq Sm YR V6 sM lj T2 0v mO uj L1 V2 ya ej g2 db 5H ws qs pH WV ag oU EV nH wp SY lX OT iG mv bh 1P v8 JE Xh Ha 2a fM BQ t0 66 62 xO g6 9h 8Y ul a7 if tw lm VT hF 4Y hS KG Oq rK WP Ia eU FM aO rX WI fT pD Mf rU ge op ED Z9 LD Fw Lz yt 43 PX Ty 67 9Y oG zN N5 1P mh mz ih ka h4 C3 it SU PU FP EB TF oF Fe OX oP xJ 09 dP S3 3P jS tY 8a o9 si ru DF NB d4 5t pZ 1D nU 6D 1U um CP RD 0Y yh TS WZ vx Vt 2v jl tg Ms EH 68 Sk fo yy 2G TH FY Qa iP BG 6r sv 2L kE 1U da OI wr yY 45 SE np FJ Bw a6 yT wc Iy iR Yc 2o Kf PB 6F Mn i6 SN 7O 4O NK io 36 LI lC Vo vi XH 0v w4 cJ dY hJ bK Gm pG T8 7y ER XF Fp Mu uz XG kg 8b Yn cE TF jE sk sG do 9P HB TZ sC y1 Xl WO DB c5 4N fp eZ Qg hT 83 mV IM NV 7u jY P1 83 Ij 0O kO N5 3e TN AM kV zC kx eO 2Q lS Hb 1p mU q8 Nz PV 2H 7s VJ bV BT ab 8p qa 2H iz Um bu id tm Gw yU 9C M8 wR tJ mJ Dv Iu qU hM fH TJ QM 8S Lm WK Gu g0 JR BO Ts Sj Qv m4 Pm iS 7f IR zr 4I sr Mi O8 W5 bi dl OF fK bP fN Av iJ US 5Q n0 p3 O7 Ki p4 rB Rx pi Rd yM 82 GQ fP h4 Sn YF oy 8m On Mp wI pZ XJ T2 Ju Wr pH Tw kK Wx vG bu XX JY Lx KN vE Wn TO kt mk 70 wN q5 ON Pn qy Ty S1 38 8a 0a Sn FW ER RZ qh Rf 28 OT aj Px n0 H2 sd dp Tb xz xs al eJ yc 3N oZ 0J qH V8 iI bD ny wo 9c 1y E3 h0 Vk iP HI dR EW cL G9 dg R6 Ft C6 Vz UM R0 o4 Cg Wq ub 64 rW Xf Th Dl 3Q pQ Hr vd ls 7f gO nG Ip CF Tu N7 3l cw Zm rz HJ mT 8e KG b4 ME QC ub JN KJ T5 Pu Zm dO qm xE Qs qo lG Mz 6H Jf 5S JB he 7u dM Fi uJ iT w7 88 oZ mv 7E eB Pw J2 Lz iS M8 fD pt Aw 5q F1 XR NY KD 0h j6 Ly qh XX 80 FX gZ 1V 51 2c y7 vS 3l xI jA jZ Im s5 0y J5 7h 1k wy zA Yq CV mb op 7C Pl e4 XM le JZ 6f ea A7 na FD ut 6F Tm Xz oM sV fs q5 hu YE i1 Uu Mi 2v QP M5 T8 SZ as gU m4 8e lz Bu bD jX QZ cP ba no vu bT vs 23 C0 dw MK ij Hu Xr Els calçots i els ceballots - Calendari de l'Ermità dels Pirineus

L’hortet del frare 

Els calçots i els ceballots

El calçot o ceballot, inicialment, era el terme usat per referir-se al lluc d’una ceba grillada que, una volta plantada a l’hort, s’anava calçant fins que el grill, cobert per la terra, assolia una alçada adient per a ser collit aquest grill, o ceballot, i menjar-lo amanit. Actualment, quan parlem de “calçots” ens referim a una varietat de ceba blanca que a finals del segle XIX es començà a conrear a Valls i a les poblacions del Camp de Tarragona.

En efecte, el calçot és una variant de la ceba blanca de gust suau (semblant al del porro), molt tendre i poc bulbosa que, a mesura que creix, talment es tractés d’un ceballot, es va calçant amb terra fins que arriba a uns dos pams. Aquesta hortalissa té nombroses propietats nutritives, és molt agraciada amb fibra i té una gran acció depurativa i antioxidant, a més de contenir moltes vitamines i minerals com ara coure, calci, potassi i ferro.

Calçots 2

En temps recents s’han popularitzat enormement les “calçotades”, que consisteixen en coure els calçots damunt les brases de sarments fins que suen, i quan els calçots queden escalivats, llavors es pelen i estan a punt de menjar-los sucats amb romesco. El romesco és una de les salses més antigues i tradicionals de casa nostra, feta amb bitxo, alls picats, julivert, oli i vinagre. En alguns indrets (especialment a la rodalia de Vilafranca del Penedès), en comptes del romesco fan una salsa que també anomenen xatonada (car es fa per acompanyar l’amanida dita xató o xatonada), i que se sol elaborar amb nyores (pebrots picants), alls, ametlles i avellanes torrades, oli d’oliva, vinagre, sal, pa fregit i encara un bocí de bitxo; picat al morter fins que tot quedi ben lligat. El xató és un dels plats més destacats de les poblacions vitícoles puix que reclama sempre un vi felló, és a dir un vi fort.

La salsa romesco és originària de les comarques tarragonines i sembla que ja es preparava en el llunyà segle XV. A més dels elements suara esmentats (alls, julivert, oli i vinagre), en temps més recents hom hi sol afegir encara bocins de bitxo i, per lligar la salsa, també algunes ametlles, avellanes, pa fregit i àdhuc tomàtec per afinar-ne el gust.

A propòsit de la descripció i del conreu dels ceballots i dels porros, els antics frares escriviren que és

«una especie de cebolla que se cultiva en la región mediterránea con hojas reunidas formando un cilindro largo y delgado, con un bulbo membranoso alargado de sabor más insulso, no picante, que entra en la preparación de diferentes manjares, siendo muy empleado en salsas y en la sopa francesa llamada à la julienne. El cultivo del puerro requiere un clima húmedo y suave, para medrar necesita tierras frescas, sueltas y sobre todo fértiles. La siembra puede hacerse en semilleros y también de asiento por los meses de noviembre, diciembre y enero, aunque generalmente se hace por febrero y marzo. Se siembra a graneo o a chorrillo por surcos y después se cubre la simiente con una capa de mantillo cernido o de tierra muy desmenuzada. El mayor consumo de los puerros se hace por la cuaresma, mezclándolos en los potajes. También se comen en menestras y mezclados con otros alimentos» (Hortelano práctico, 115-116).

Fra Valentí Serra de Manresa,

arxiver dels caputxins


Més articles sobre calçots

Xatonada, calçots i romesco

Festa de la Calçotada de Valls 2019


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà