Un article del folklorista Amadeu Carbó

La nit del foc

La nit de Sant Joan és una de les cites del calendari on conflueixen tradicions i rituals de diverses procedències i orígens que plegats fan que aquesta festa que vol honorar el sol, l’astre rei, ara sota l’advocació de Sant Joan conegut també com el precursor, sigui una festa d’una riquesa extraordinària i també de complicada interpretació.

L’aigua, el foc, les herbes i plantes aromàtiques adquireixen poders especials o si més no les seves propietats gaudeixen d’ una intensitat especial que no tenen la resta dels dies de l’any. El món d’allò que és mític es fa present també aquesta nit. És la nit de sortilegis d’amoretes, de salut i de desitjos fins i tot d’aquells que són inconfesables.

Falles, rentines, “halhes” 

Però sí que amb una cosa estarem tots d’acord, és que el protagonisme de la nit és de l’element foc. El foc es manifesta aquesta nit màgica de maneres diferents. Actualment la pirotècnia pinta i dibuixa el cel deixant-nos també els timpans ben sacsejats, tro ve, tro va. Les fogueres, moltes d’elles enceses pel foc sagrat de la flama del Canigó, presideixen les places dels pobles, viles i ciutats mentre els veïns es reuneixen al seu voltant per donar la benvinguda al bon temps, tot menjant un tall de coca i brindant amb una copa de cava i vi bo.

Tot i aix,í les maneres de celebrar el Sant Joan i d’encendre les fogueres o de fer ús del foc té variants i no a tot arreu segueix el mateix patró. Aquestes diferències es fan explícitament visibles a la festa de les falles als territoris de Pirineu. Nosaltres ara ens atansarem al Pallars Sobirà, a l’Alta Ribagorça, a la Vall d’Aran i a Andorra que són les que hem conegut.

👉 Continua llegint l’article d’Amadeu Carbó a “Fes ta festa”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà