Remeis de l’Ermità

Virtuts guaridores de l’oli d’oliva

 

L’oli d’oliva ha estat molt estimat al llarg de la història. Aquest oli s’obté per la pressió mecànica sobre la polpa de les olives madures. També s’extreu un oli de menor qualitat del pinyol. L’olivera sembla que prové de l’antiga Mesopotàmia i fa més de 5.000 anys els egipcis se servien de l’oli d’oliva per a il·luminar els espais sagrats, per a conservar els aliments i, també, oli perfumat per a fer ungüents cicatritzants i per a combatre els dolors de l’artrosi i altres malalties del cos.

L’oliva i el seu oli són de molt bon nodriment gràcies a l’equilibri del seu contingut greixós, on hi predominen els greixos anomenats “saludables” com ara l’àcid oleic. La gran diversitat d’olives (verdes, negres, morades) confitades i perfumades amb sajolida, orenga, fonoll o timó, o bé farcides d’anxova o pebrot, tenen un lloc destacat a la nostra taula ja que contribueixen a augmentar la qualitat de les nostres menges.

De les nombroses varietats d’olives, tenen un lloc destacat a la Península Ibèrica l’anomenada “grossal”, l’ arbequina, la verda i les negres d’Aragó, aquestes darreres de gust suau i persistent. Fra Ramon, el cèlebre ermità del Pirineu, amb l’oli d’amanir sol preparar un ungüent excel·lent per a cicatritzar les cremades i ferides i que elabora així: “prendràs oli barrejat amb aigua de calç i, a parts iguals, vi negre, on hauràs d’afegir la clara de tres o quatre ous, i ho sacsejaràs bé abans de posar-ho a les ferides”. No cal dir que el cèlebre Ermità del Pirineu també prepara l’oli de pericó i de camamilla per a fer fregues en els dolors reumàtics i d’artrosi, especialment ara que ja comença a sentir el pes de l’ancianitat.

 

Fra Valentí Serra de Manresa,

arxiver dels caputxins

 

About The Author

Related Posts

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà