En temps de pesta i epidèmies

Tractats mèdics instructius i divulgatius 

 

Amb l’aparició de la Pesta Negra els anys 1347-1348,  Europa es va veure molt afectada pels efectes de les epidèmies pestilencials que, posteriorment, amb les noves epidèmies  —especialment les bubòniques— es reduí notablement la població al llarg dels segles XVI, XVII i XVIII. Gràcies a l’expansió de la impremta no fou rar que, en temps de pestilència, s’estampessin opuscles i obres mèdiques de caràcter instructiu com, per exemple, aquella obra del metge gironí Lluís Fabra Discurs sobre la pesta, publicada a Perpinyà l’any 1589, o bé la del metge manresà Bernat Mas, Orde breu y regiment molt útil y profitós per a preservar y curar la pesta, impresa a Barcelona l’any 1625.

Situats en aquest mateix ambient històric de les grans epidèmies europees, els frares caputxins —que, força sovint, prestaren abnegats serveis als contagiats de la pesta— també publicaren, per la seva banda, algunes obres de caràcter divulgatiu sobre com afrontar la pesta; uns textos que oferien un bon nombre de consells d’utilitat pràctica. D’aquestes obres destaca la que escriví el framenor caputxí occità Fra Maurici de Toló (o Toulon) i que titulà Préservatifs et remèdes contre la Peste, ou Le Capucin Charitable enseignant la méthode pour remédier aux grandes misères que la peste a coutume de causer parmi les Peuples (Paris 1662) on, a més d’explicar la manera d’atendre pastoral i caritativament els malalts de la pesta, hi exposà la manera de netejar i desinfectar adientment la roba dels contagiats, la diversitat de perfums a utilitzar en les fumigacions i els remeies més útils, essent, un dels més populars “el vinagre dels quatre lladres.”

Situats, doncs, en aquest mateix context històric on les pestes foren força tan sovintejades a l’Europa Occidental, especialment als territoris del Rosselló, l’any 1587, el doctor Antoni Girauld féu estampar a la impremta de Samsó Arbús de Perpinyà el tractat titulat: Utilíssim, prompte y fàcil remei e memorial per a preservar-se i curar de la pesta. Aquesta interessant obra mèdica fou editada críticament a Barcelona el 2017 a cura dels estudiosos  Francesc Cremades i Joan Veny (Col·lecció Scripta, 9)

A través d’aquest tractat mèdic, el doctor Antoni Girauld es proposà d’aportar a la població rossellonesa ―molt afectada i afligida per les pestes, especialment les de 1586-1592— un conjunt de consells de caràcter eminentment pràctic, com ara quins eren els aliments més adients a ingerir durant les epidèmies, suggerir l’hora millor de sortir al carrer en temps de pesta, o bé recomanar les principals herbes aromàtiques per a mastegar junt amb els poms aromàtics per a purificar l’aire; un conjunt de consells força semblants als que també oferien els frares caputxins, especialment els que divulgà el caputxí català Fra Fruitós de Verdú l’any 1631 en les seves Advertèncias y apuntaments per al temps de la pesta.

 

 

El Remei e memorial de l’any 1587, redactat per un fill de la població de Montpeller i veí de Narbona, té l’originalitat de ser escrit en llengua catalana per un metge occità. A les pàgines d’aquest tractat mèdic hom hi troba descrits aquells processos morbosos “en moltes coses semblants a la caucaluxa o caputxina” (82v), una malaltia que avui hom identifica amb la tos ferina, coneguda amb francès com la coqueluche. També hi trobem una acurada descripció dels orins dels malalts empestats: “algunes voltes blanques, d’altres plombines, pàsseas, negras y túrbides com lexiu” (13v). Per “pàsseas” s’entenia de color vermell fosc, signe d’eliminació de bilis per l’orina.

Pel que fa a la descripció i aplicacions mèdiques de les herbes remeieres, Antoni Girauld es manifestà un seguidor dels comentaris de Mattioli a la famosa obra de Dioscòrides i, en menor mesura, seguí també els comentaris del cèlebre professor de la Universitat Complutense, Andrés de Laguna. Del conjunt d’herbes remeieres esmentades per Girauld cal destacar: l’agrella, api, arboç, betònica, buglossa, carlina, consolda, donzell, escabiosa, genciana, gingebre, lli, malcoratge, malva, orenga, plantatge, ruda, safrà, sàlvia, serpoll, tarongina, trepó, verdolaga, que encara avui gaudeixen d’una enorme popularitat, especialment en la tradició remeiera dels frares caputxins.

El Remei e memorial per a preservar-se i curar de la pesta sortí estampat el 1587 amb llicència del bisbat d’Elna i acabava, a tall de colofó, amb aquesta pregària que “Lo que Nostro Senyor Déu clementíssim y poderós divertirà per la sua infinida bondat y misericòrdia, y se appiederà dels seus y’ls trindrà de la sua mà. Lo qual yo supplique (com quiscú és obligat de fer) vulla ésser sempre nostra salvaguarda, protecció y deffensori o vera medecina. Així sie” (f. 85v), una pregària de súplica que aquests dies eleva cap al cel, per a tots nosaltres, Fra Ramon, l’Ermità dels Pirineus.  Que el Déu de misericòrdia tingui pietat i ens alliberi ben aviat d’aquesta nova epidèmia mundial del Covi-19 que ens toca d’afrontar en aquests dies de dolor compartit!

Fra Valentí Serra de Manresa,

arxiver dels caputxins

 

About The Author

Related Posts

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà