Guisats del frare

Sobre les espècies i el pebre

En la gastronomia conventual i pairal la presència de les espècies hi té un paper molt destacat, ja que donen als guisats un toc gustós i imprescindible en molts plats. De les espècies més antigues i apreciades per la nostra cuina hi ha el pebre, la canyella i el safrà. Aquesta darrera és una de les espècies més valorada (i cara!) en el mercat; tan sols un bri o un petita polsada de safrà, ja dóna un especial color i aroma als plats d’arròs, peix o marisc. La canyella és originària de Ceilan, i té un sabor càlid i picant. Serveix per aromatitzar els guisats de carn i, també, per potenciar el gust de les compotes i begudes calentes, com ara el cafè i la xocolata. El pebre és la primera i més destacada de les espècies, és molt aromàtic, ardent i de gust picant. El grau de maduració del gra de pebre determina el gust i el color de les varietats existents. Pel que fa al pebre blanc, s’obté quan el gra és madur que, una volta assecat i mòlt, s’utilitza per condimentar la carn i el peix (a voltes, però, també s’empra sense moldre). El pebre negre s’obté de la grana assecada abans de la maduració, i és molt aromàtic i picant. El pebre verd s’elabora de la grana abans de madurar, dessecada i adobada; és menys picant que el pebre negre però, en canvi, és molt més aromàtic. El pebre vermell prové d’una pebrera diferent que fa les baies, o grana, d’un color vermell intens i de gust dolç i semi-picant que s’utilitza per condimentar els xoriços i la sobrassada. A la cuina catalana el pebre hi té un lloc destacadíssim, car des d’antic se sol usar per salpebrar carns i peixos, condimentar estofats i, sobretot, forma part del romesco i del suc de la pinyonada per adobar els cargols.

Fra Valentí Serra de Manresa,

arxiver dels caputxins

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà