L’hortet del frare

La manera fraresca de sembrar les sements

                                        

Antigament els hortolans caputxins abans de sembrar de les llavors (o sements), les solien posar en remull per tal d’accelerar-ne la seva germinació i també les regaven amb fems de corral estovats amb aigua (preferentment de pluja, que es creia més rica en nitrats), tot aplicant per a la sembra de les llavors en llurs hortes i jardins alguns dels seus secrets d’horticultura pràctica com era, per exemple, el fet de plantar els naps ben lluny de les cols; o bé, com fa també fra Ramon en l’hortet del seu observatori del Pirineu,  escampant cendra de la fogaina després de sembrar les sements de les hortalisses i, així, aconseguir que les mates de julivert creixin ben ufanoses…

Justament, el julivert, en la tradició remeiera dels frares era una planta usada com a contraverí i, segons escriví el pare Ignasi Arena da Piazza, abans de sembrar-lo, recomanava de posar a estovar les sements del julivert dins de vinagre: “Per certas plantas que se tenen en respecte, se poden usar cuidados majors. Hi ha [alguns] que posan en infusió las llavors ab aygua y un poch de nitre, y ab semblant aygua regan las plantas y prenen un notable increment per provar que las sals són lo principi de la feconditat. Altres redueixen a pols los fems de ovella y los desfan ab aygua, de qual o ab ella regan las plantas, y n’han surtit de bastant poderosas […] Per adelantar la florida se podran posar en obra ab las nostras plantas de flors certs secrets de Agricultura. Se posa en infusió ab aiguardent llavô[r] de enciam, de escarola, de brócoli, y se mescla ab la terra cals fosa y morta, reduhida en pols ab un poch de colomassa. En quaranta vuit horas se tindrá enciam, escarola, brócoli. Voleu promptament julivert? poseu la llavô[r] en infusió ab vinagre, después de haver-la sembrada ab terra bona, tirar-hi sobre molta sendra de faveras, luego regar la terra ab esperit de vi y cobrir-la ab roba de lli, [y] en pocas horas naixerá lo julivert de la terra”.

Els frares caputxins, amb el desig de salvaguardar la seva tradició, quan posaren per escrit llurs tradicions agràries volgueren explicar la manera adient de plantar o sembrar les llavors de les hortalisses, llegums, flors i plantes remeieres. Segons la versió catalana del tractat d’horticultura i jardineria dels frares italians escrit pel pare Ignasi Arena de Piazza ―i que l’any 1800 traduí al català el reverend Josep Fons―, es recomanava d’esperar sempre les pluges primerenques:

“Per plantar se acostuma [a] esperar las primeras plujas per apaciguar lo foch que ha pres la terra del sol del estiu, qual ab la aigua pot excitar alguna fermentació per la que algunas llavors de las millors plantas ne pateixen, encara que ab altres de major resistència las pot molt ajudar apresurar y a náixer. Se procurará per plantar que la terra no sia massa aixuta, però que estiga en la mediania, perqué si és seca después regant-la fermenta y se infla, y sinó té per escampar-se, especialment si és en testos, se restreny en si mateixa y se fa dura a tal grau que quasi se afogan las plantas y las tendres arrels no la poden penetrar y per lo mateix no poden profundisar-se”.

 

 

Fra Valentí Serra de Manresa,

és religiós caputxí i col·laborador de fra Ramon, l’Ermità dels Pirineus

Hort i frare color

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà