El vinagre antisèptic i altres mesures contra la pesta

A Catalunya, i arreu d’Europa, durant la seva primera etapa expansiva dels framenors caputxins durant els segles XVI i XVII, aquests franciscans reformats  van assolir una gran popularitat i, sobretot, obtingueren una gran estimació en tots els estaments de la societat, atès el gest generós dels frares d’oferir-se a servir els empestats durant les epidèmies; una actitud heroica i caritativa que, bellament, fou immortalitzada en l’obra d’Alessandro Manzoni titulada I promesi sposi; una novel·la que, entre 1923 i 1924, fou traduïda al català per l’escriptora Maria-Antònia Salvà a petició del seu director espiritual, el caputxí Miquel d’Esplugues.

Al seu moment, fou molt elogiada la intervenció dels religiosos caputxins al servei dels contagiats per la pesta, especialment en la pesta del Rosselló dels anys 1631 i 1651, que fou descrita com “De ministerio erga aegrotos et peste affectos”, quan el ministre provincial Fra Fruitós de Verdú († 1632) —nebot de l’arquebisbe de Tarragona, Joan Terés—  redactà un conjunt d’indicacions que, novament, foren recuperades pels caputxins l’any 1650 que retolaren amb el títol d’Advertèncias y apuntaments per al temps de la peste, per tal de coordinar l’acció pastoral i assistencial a favor dels malalts contagiats de la pesta, amb indicacions pràctiques sobre les precaucions a tenir en compte al moment d’atendre els empestats.

En aquests “advertiments” de Fra Fruitós de Verdú es recordava als framenors caputxins sobre “la obligatió que tenim los frares menors de Nostre Pare Sant Francesch d’acudir a la necessitat spiritual dels empestats […] y administrar los sacraments als empestats”. Entre les mesures a tenir en compte es recomanava als frares de fumigar els espais i “que se proveesquen de alguns remeys preservatius y els usen per a que la peste no entre en lo convent, com són perfumar la casa ab genebre, spígol y romero y altres [herbes odorífiques i balsàmiques] que sabran”.  En el cas d’algun contagi es disposava que, per no infeccionar a tota la comunitat, al religiós que fos infectat per la pesta “lo posaran en un cantó de l’hort en una caseta, que per eix effecte faran” i que, si moria del contagi, havia de ser sebollit dins d’una caixa embetumada amb pega i “lo posaran en una caxa de fusta ben empeguntada y tapada, y desta manera lo podrien portar a la Iglésia y sepultar-lo en un clot ben fondo y per ningun modo lo posen a la sepultura comuna dels Religiosos” (Advertèncias y apuntaments, f. 1 i ss). Per ajudar-se a evitar contagis en temps de pesta, els frares se serviren també del popular vinagre antisèptic conegut amb el nom del “vinagre dels quatre lladres”.

Sants advocats contra les pestes i epidèmies

Avui, amb els aires infeccionats pel Covid-19, un virus silenciós i molt agressiu, des del nostre confinament reflexionem, amb profunditat, a propòsit del “principi i fonament” i, també, sobre el missatge central de la quaresma: “som pols!” Assumida, doncs, la nostra situació existencial de fràgils criatures, per damunt de tot posem en Déu la nostra esperança i acollim-nos a la protecció de la Mare de Déu que és salut dels malalts i auxili dels cristians, i recuperem, de bell nou, la devoció popular als advocats contra les pestes i les epidèmies: Sant Cristòfol, Sant Sebastià i, sobretot, a casa nostra, Sant Roc de Montpeller († 1327), que fou membre del terç orde franciscà i és l’especial advocat contra la pesta i les malalties contagioses i que, compta amb l’aprovació del seu culte litúrgic des del 1629 per disposició del papa Urbà VIII.

A la ciutat de Barcelona, Sant Roc es començà a venerar de manera intensa a partir de les pestes dels anys 1587-1589 i en el 1690 li fou bastida una capelleta damunt la porta d’accés de l’antiga muralla de la Plaça Nova. Uns anys abans, en el 1659, l’impressor Martí Gelabert estampà uns “Goigs en alabança del gloriós S. Roch, advocat contra la pestilència” que, molt possiblement, formin part dels textos gogístics catalans més antics sobre Sant Roc i la pesta.

Fra Valentí Serra de Manresa,

arxiver dels caputxins

👉 Podeu llegir l’article de Fra Valentí Serra sobre Sant Roc aquí.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà