La tradició de la fira de Sant Ponç

La bona i millor mel se solia vendre en la fira de sant Ponç ja que era acabada de brescar

Sant Ponç és un dels sants que ha gaudit de més veneració en els estaments rurals i populars de casa nostra ja que, des de molt antic, és el sant patró dels herbolaris i dels apicultors i, alhora, és invocat com a especial advocat contra les plagues de puces i xinxes. Tot i que el Martirologi Romà registra la seva festa el dia 14 de maig, popularment se celebra el dia 11 de maig, tal com ho registra també el nostre tradicional Calendari de l’Ermità que, en aquest cas, excepcionalment, no segueix el martirologi sinó la tradició religiosa popular de casa nostra.

La devoció a Sant Ponç –o també Sant Poní—ha assolit un gran arrelament a Catalunya, tant, que àdhuc a una de les herbes remeieres més populars qualificades per la tradició de “Santes” li fou atorgada el nom de “Ramell de Sant Ponç” (llat., Helichrysum bracteatum). Semblantment, a una altra planta medicinal li fou donat per la pagesia el nom de Poní-ol o herba de Sant Poní, sense deixar d’esmentar la prestigiosa herba de Sant Ponç (llat., Menta pulegium; cast., poleo), que és una de les principals plantes mel·líferes i remeieres, molt estimada per les seves propietats digestives.

Imatge de Sant Ponç a l’església de Sant Agustí de Barcelona

El bisbe i màrtir Sant Ponç ha gaudit d’una gran veneració arreu de Catalunya. Entre mols indrets de casa nostra, i només a tall d’exemple, esmentar que tenia un altar propi a la capella de Sant Marc –edificada  a extramurs de la ciutat de Manresa, molt a prop del “Pont Vell”– on, antigament per la festa de Sant Ponç, els manresans, en una de les estrofes dels goigs, proclamaven que: “Tota herba que és benehida en lo dia de vostra mort, lleva a las xinxas la vida, las quals nos molestan fort”. Una creença popular assegurava que si hom netejava bé la casa el dia de Sant Ponç s’allunyaven les xinxes i puces per tot l’any.

Una tradició relativament recent, sense massa fonamentació històrica, explica que Sant Ponç, fugint dels seus perseguidors, arribà a la Barcelona del segle III on, en veure tanta misèria i malalties entre la població, es posà a preparar pocions amb herbes remeieres que coneixia molt bé, per tal d’alleugerir els seus mals. Això provocà l’admiració dels barcelonins que, en honor seu, començaren a celebrar la tradicional fira dels herbolaris i apicultors que el tenen com a patró i el recorden cada any el dia 11 de maig.

En l’actualitat, la celebració de la festa de Sant Ponç es manté encara força viva a la ciutat de Barcelona, on el sant patró dels herbolaris, inicialment, havia estat venerat a la capella de l’Hospital de la Santa Creu; tanmateix, en ser secularitzada aquesta capella, la imatge del sant fou trasllada a la veïna església de Sant Agustí. Al seu entorn, en el carrer Hospital, que cada any se celebra la tradicional fira de la mel i de les herbes remeieres. També en aquesta mateixa diada del sant patró dels herbolaris i apicultors, se solen posar algunes parades d’herbes remeieres i de mel en altres indrets de la ciutat, com ara al carrer Blai al barri del Poble Sec i, també, a la plaça de Sant Vicenç de Sarrià.

A la Ciutat Comtal, per la festa de Sant Ponç, amb la cerimònia de la processó de la imatge del sant per carrer Hospital i amb la benedicció de les parades de la fira d’herbes remeieres, de la mel i de l’arrop s’assoleix, cada any, una bella i molt participada celebració popular.

Fra Valentí Serra de Manresa,

arxiver dels caputxins


Fra Valenti Serra és autor de “El llibre de la mel” i  de “Tornar als remeis de sempre”, dos llibres dedicats al món de les abelles i la mel així com a les plantes mel·líferes i remeieres.


 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà