Sant Norbert de Xanten

6 de juny, “dies natalis”

 

Norbert Gennep era descendent de la casa de Lorena per línia materna i nasqué a Xanten, prop de Colònia, el 1082.  Fou canonge i capellà imperial d’Enric V i, malgrat ser eclesiàstic, de jove, Norbert de Xanten havia portat una vida un xic mundana. L’any 1114, la forta impressió causada per l’impacte d’una una centella que esclatà en un fort temporal i que va caure damunt de la mula que cavalcava, motivà que experimentés molt intensament el temor de Déu. Així, Norbert encetava un camí de conversió que, inicialment, el portà a intentar reformar el capítol catedralici de la seva població natal. En fracassar en aquest intent de reforma a la catedral de Xanten, i després de lliurar els béns als pobres i de dedicar-se un temps a la predicació itinerant, el papa Calixte II, ran del Concili de Reims de 1119, l’autoritzà a fundar l’any 1120 un nou orde religiós de canonges regulars a Premonté, a prop de Laon, inspirat en l’espiritualitat reformada cistercenca però posat sota la Regla de Sant Agustí, ja que Sant Norbert gaudí de l’amistat amb Sant Bernat de Claravall.

Amb el pas dels anys la fundació passaria a dir-se orde Norbertina i, després, orde Premostratenc, essent confirmat l’any 1126 pel papa Honori II. En aquest mateix any de 1126 l’emperador Lotari II féu acceptar a Norbert de Xanten l’arquebisbat de Magdeburg per tal de promoure’n la reforma eclesial i, sobretot, per posar fi a la simonia. Sant Norbert morí a Magdeburg el 6 de juny de 1134, i és un dels principals renovadors de l’Església del segle xii i, alhora, una de les personalitats eclesials que més han destacat per la devoció mariana i eucarística. Ran de la seva canonització tinguda el 1582, la seva festa litúrgica s’escau el 6 de juny, en la data del seu “dies natalis”.

Quan morí Sant Norbert hi havia fundats una trentena de monestirs, on els canonges regulars premonstratencs hi desenvolupaven la pregària litúrgica, la mortificació penitencial del cos, l’estudi i l’apostolat directe a les poblacions –talment els precursors dels ordes mendicants– predicant, a semblança del seu amic sant Bernat, la presència real de Crist en l’Eucaristia, en contra de les desviacions doctrinals de Berengari.

El 1148 els premonstratencs arribaren a Catalunya, però la fundació no reeixí fins el 1166, quan fundaren un monestir a Bellpuig de les Avellanes, a la comarca de la Noguera, que romangué fins al 1835 i que restauraren els religiosos maristes l’any 1912. Pel que fa a la història i a l’etimologia del nom del cèlebre monestir de les Abellanes –és a dir, de pedres Abella-nes, o petras apilianas, i no pas Avellanes–   fou construït amb “pedra abellera” o apiliana, que és el nom donat popularment a la tova calcària –o travertí–  i que, per la seva forma i textura, recorda a una bresca de mel.

Fra Valentí Serra de Manresa,

arxiver dels caputxins

 

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà