Vida i miracles 

 

Sant Narcís i les mosques miracleres

 

La tradició sobre sant Narcís i les “mosques miracleres “ recolza en un text de l’any 1288 de Bernat Desclot, on descriu els combats entre el rei Felip III de França, l’Ardit, i el comte de Barcelona i rei d’Aragó, Pere el Gran. En efecte, l’estiu de any 1285 l’exèrcit francès assetjà la ciutat de Girona, però la tropa francesa hagué d’abandonar la lluita degut a una epidèmia de mosques que, la població atribuí a un “miracle” de Sant Narcís. A partir d’aquest fet Sant Narcís començà de ser invocat com a protector de la Ciutat que, moltes vegades, ha invocat el seu favor en els nombrosos setges que han patit els gironins.

Les “mosques miracleres” són mencionades explícitament l’any 1293 per Bartomeu de Neocastro en fer esment d’una profanació de les tropes franceses a l’església de Sant Feliu, quan deixaren abandonat el cos de Sant Narcís en ple carrer; fou llavors que un humil ancià se’l va emportar a casa seva i construí un taüt de fusta per dipositar-hi les despulles del sant i, sorprenentment, l’endemà, dels forats del taüt en sortiren eixams de mosques que picaven els soldats i els cavalls, morint a l’instant, talment com si es tractés d’una nova plaga d’Egipte, igual com les que són descrites en el llibre de l’Èxode. Posteriorment, la tradició oral ha explicat que les mosques sortiren del mateix sepulcre de sant Narcís que hi ha a la basílica de Sant Feliu. Aquest fet miraculós tingué una gran difusió, àdhuc es troba representat en una pintura mural del segle XIV que hi ha a la catedral de Tarragona, i fou pintat en un retaule del XV que hi ha a València i, també, durant el segle XVII fou invocat pels sards de l’Alguer perquè els alliberés d’una plaga de llagostes.

La tradició popular s’ha fet ressò de les “mosques miracleres” en la lletra d’uns antics goigs:

«quan lo Rey Felip de Fransa, 

lo sepulcre us profaná, 

prou tingué justa venjansa, 

que ses files destrosá!

Vostres mosques malehia

quan palpava’l seu furor»,

mosques que «en voladas bruncidoras

atacaren ab furor

a las tropas invasoras 

arreu sembrant lo pavor».

 

En aquest mateix sentit hi ha, semblantment, un adagi gironí que diu: «Per sant Narcís cada mosca val per sis». Acompanya aquesta nota històrica un gravat de Sant Narcís i una vinyeta de l’auca del sant, amb les mosques miracleres, divulgada en ocasió de la seva festa el dia 29 d’octubre.

Fra Valentí Serra de Manresa,

arxiver dels caputxins

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

About The Author

Related Posts

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà