Les “llàgrimes” de Sant Llorenç

“La nit de sant Llorenç, els estels cauen del cel”

 

Cada estiu es produeix el fenomen astronòmic del que en diem “pluja d’estels” (les Perseides). El nom  ve d’antic, però no és pluja ni d’estels. Són el resultat del pas de la Terra per la cua d’un cometa formada per pols i sorra i que es tornen incandescents quan impacten i penetren a l’atmosfera de la Terra. És molt gratificant observar en les nits d’estiu aquestes espurnes que s’encenen al cel. El moment àlgid del fenomen el situem per Sant Llorenç quan la seva onomàstica s’escau el dimecres 10 d’agost. Però des mitjans del mes de juliol i fins a finals del mes d’agost ja podem veure estels fugaços. Segons una mesura sobre la seva visibilitat (THC = Taxa Horària Zenital), aquest any incidiran 75-110 impactes per hora, és a dir, veuriem un estel cada 48 segons. Però en realitat, a ull nu, en veurem un cada 4 o 5 minuts i ja ens emocionará.

Recomanem observar la volta estelada per la nit en un espai allunyat de la llum dels nuclis urbans i destinar una bona estona a l’observació perquè els ulls s’acomodin a la foscor, llavors se’n veuran cada vegada més. Cal orientar-se cap a la constel·lació de Perseu o bé la de Cassiopea. El dia de Sant Llorenç tindrem la lluna en la fase de quart minvant i sortirá a partir de la una de la matinada, per tant será més favorable fer l’observació a primeres hores de la nit que será més obscura.

Aquesta nit es preveu majoritàriament serena, encara que els desitjos per la pagesia siguin els de tenir algun dia de pluja enmig del sec estiu. Així ho expressen dites populars com

“Pluja de Sant Llorenç, sempre arriba a temps” 

“Quan Sant Llorenç porta capa, la pluja no s’escapa”

 


 

Per saber-ne més:

Llegiu el capítol “Els estels fucaços” del llibre Llegim l’Univers. L’astronomia útil d’Antonio Bernal (Col·lecció l’Ermità núm. 8).


 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà