Sant Josep Oriol

 

Josep Oriol i Bogunyà vingué al món el dia 22 de novembre de 1650 al carrer del Cuc –avui carrer de la Mare de Déu del Pilar– en el barceloní barri de Sant Pere. Fou batejat a Sant Pere de les Puel·les i, essent infant, féu d’escolà a la parròquia de Santa Maria del Mar. Una volta completats els estudis eclesiàstics, l’any 1674 es doctorà en teologia, dos anys després, en el 1676, rebé l’ordenació sacerdotal i celebrà la primera missa la diada de Sant Pere de 1676 a l’església parroquial de Canet de Mar. A la ciutat de Barcelona visqué rellogat en un piset del carreró de la Flor –on fa cantonada amb el carrer Canuda–, amb una vida modèlica de pregària i de penitència que li valgué el sobrenom de “El doctor pa i aigua”.

Josep Oriol l’any 1686 viatjà a Roma i obtingué del papa Innocenci XI un benefici eclesiàstic a la parròquia de Santa Maria del Pi, bella església on hi esmerçà tot el seu zel pastoral i on exercí un fecund apostolat a favor dels pobres i dels malats que admiraren i agraïren enormement les seves guaricions taumatúrgiques. A la gent de la Barcelona del Barroc, un dels dons de Josep Oriol que causà més admiració, a part del de les guaricions, fou el d’esquivar la pluja car, quan passava pels carrers de la Ciutat Comtal i plovia a bots i barrals, sorprenentment, el sant no es mullava!

Sant Josep Oriol fou un bon amic dels frares caputxins i, de tant en tant, pujava a visitar-los a Montjuïc, al convent de Santa Madrona, on el sant sacerdot aprofitava l’escaiença de la seva sortida per collir herbes oloroses i remeieres.

Esgotat pels forts dejunis que practicava, Josep Oriol morí afectat de pleuresia a Barcelona el dia 23 de març de 1702 i fou sebollit a Santa Maria del Pi. El papa Pius VII el beatificà a Roma l’any 1806 i, un segle després, en el 1909, fou canonitzat pel papa Pius X. La memòria litúrgica s’escau el 23 de març, aniversari del seu traspàs. A la ciutat vella de Barcelona encara avui hi ha nombrosos indrets que ens recorden el pas del sant sacerdot Josep Oriol.

*  *  *

L’oriol

L’oriol (mascle)

A finals de març, amb la primavera tot just encetada, comencen d’arribar els primers ocells, que són els anunciadors del bon temps, i un dels ocells que primer arriba és el roquerol que, justament, és l’emissari de les orenetes:

“Roquerols per les roquetes, al cap de vuit dies orenetes”,

mentre que l’oriol sol arribar molt més tard, en les darreres setmanes d’estiu, quan les figues ja són madures, car segons la tradició popular el cant de l’oriol equival a són madures, són madures!, puix que quan arriba aquest ocell a les nostres comarques, les figues ja han madurat. La pagesia de casa nostra considera l’oriol com l’ocell més bonic del país.

 

Fra Valentí Serra de Manresa,

arxiver dels caputxins

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà