Vida i miracles

La festa de Sant Josep

 

El dia 19 de març celebrem la festa de Sant Josep que, cada any, sol ser un petit parèntesi dins de la Quaresma ja que permet trencar les abstinències quaresmals, amb la possibilitat de degustar a taula menges més saboroses, especialment la crema, amb un predomini del gust de la llimona i de la canyella!

Sant Josep, espòs de Maria, la Mare de Déu, i pare putatiu de Jesús, el Messies, era del llinatge de David i es esmentat a la Sagrada Escriptura, especialment en els “Evangelis de la Infància”. Atès el seu capteniment d’home bo i just, és anomenat per la tradició eclesial “el sant del silenci”, i l’any 1870 el papa Pius IX el declarà patró de l’Església universal, ja que aquesta és també “cos de Crist” i Sant Josep continua custodiant i salvaguardant aquest “cos místic de Crist” des del cel.  Segons el calendari de la litúrgia copte, ja des del segle VIII, es retia culte a Sant Josep el dia 20 de juliol, però en el segle XV la litúrgia romana col·locà la seva festa en el dia 19 de març; una festa que l’any 1621 la féu obligatòria per a tota l’església el papa Gregori XV. Els carmelites descalços contribuïren enormement a popularitzar aquesta festa, tant, que a casa nostra dels esmentats frares en deien “josepets”.

Sant Josep és l’advocat de la “bona mort” i és el patró d’artesans i fusters i, sobretot, dels pares de família i, per aquesta raó, el dia 19 de març se celebra “el dia del pare”. Antigament, els fusters, el vespre del dia de Sant Josep solien treure al carrer els encenalls i restes de fusta sense ús i en feien una foguerada per celebrar la seva festa gremial; foguera que, segurament, sigui l’origen de les famoses “falles” de València.

A Catalunya la celebració popular de Sant Josep assolí un gran relleu com ara a Alcanó, Bot, Castellet i la Gornal, Castellterçol, Gironella, la Llagosta, Mollerussa, Montferrer, el Soleràs, Solsona i Tortosa i, àdhuc, amb la celebració de la festa major a Llívia i a Picamoixons, tal com ho recull el nostre Calendari de l’Ermità.

Fra Valentí Serra de Manresa, arxiver dels caputxins

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà