Sant Honorat d’Amiens i els flequers

Sant Honorat, visqué a en el segle VII a la població de Port-le-Grand, Ponthieu, a la regió francesa d’Amiens, a la Picardia. Fou elegit bisbe d’Amiens i acabà els seus dies el 16 de maig de l’any 690. A París hi té dedicada una famosa església.

A casa nostra el bisbe Sant Honorat compta amb altars propis, com ara a l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona –amb la celebració cada 16 de maig del gremi de forners des del segle XIV–, a l’església de Sant Agustí de Barcelona, a la basílica de la Seu de Manresa, a l’església arxiprestal –ara catedral– de l’Esperit Sant a Terrassa i, entre altres indrets, a Solsona també hi té dedicada una ermita.


A Catalunya, tanmateix, la devoció popular ha confós Sant Honorat d’Amiens amb Sant Honorat d’Arles , que morí el 429 i que, litúrgicament, té la seva celebració el dia 16 de gener. Aquesta confusió la trobem en el text d’uns goigs estampats per Josep Rubió al carrer de la Llibreteria de Barcelona, on hi llegim: “Goigs en alabansa del gloriós Sant Honorat, arquebisbe de Arlés, patró de la confraria de mestres forners y flaquers de Barcelona”. Sant Honorat d’Arles és el patró de la Vila i Baronia de Peramola i, també, s’havia venerat en un altar propi a l’església dels carmelites de Perpinyà on, en uns antics goigs, es feia esment d’aquell miracle de la multiplicació del blat: “Miracle fonch excel·lent, quan lo blat multiplicàreu, morint-se de fam la gent, que dins Arlés governàreu”.


 

De les tradicions sobre Sant Honorat d’Amiens n’hi ha una que explica que la seva mare, al desconfiar d’una notícia que li era comunicada mentre enfornava pa, com a senyal probatòria, demanà que la pala de forner que duia a la mà arrelés al terra i es convertís en un arbre fruiter, d’ací que en la iconografia de la imatge del seu fill –Sant Honorat, el sisè bisbe d’Amiens–, a més d’un bàcul dugui també, dreta, una pala de forner.

La memòria litúrgica de Sant Honorat d’Amiens s’escau en el dia del seu traspàs, el 16 de maig i, en la lletra d’uns antics goigs cantats pels devots del sant a l’altar propi que tenia a  l’església de Sant Agustí de Barcelona, s’ esmentava que, cada any,  “el Gremi devot de Forners y de Flaquers vos venera ab cors sincers”. Una volta acabada la Guerra Civil, a Terrassa, s’editaren l’any 1940 uns nous goigs a Sant Honorat amb la lletra de Miquel Grané i amb unes expressives i molt originals il·lustracions de Mateu Avellaneda sobre les tasques dels flequers.

 

Fra Valentí Serra de Manresa,

arxiver dels caputxins

 


Podeu trobar informació sobre l’ofici de flequer i forner, les seves confraries i gremis, entre d’altres temes de la cultura al voltant del pa, al llibre Pa de flequer de Jacint Torrents i Joaquim Sañé (Col·lecció l’Ermità núm. 9).

Vegeu Fitxa del llibre

 


 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà