Sant Galderic

patró de la pagesia catalana

 

El patró tradicional de la pagesia catalana és Sant Galderic o Galdric. Antigament ho fou Sant Blai, mentre que els sants màrtirs Abdon i Senén –popularment “sant Nin i sant Non”– ho són dels patrons dels hortolans; Sant Medir ho és dels pagesos dels conreus del Barcelonès i del Vallès i, actualment, i de manera força generalitzada, hom venera a Sant Isidre com a patró i protector de tota la pagesia hispana.

La festa de Sant Galderic s’escau el dia 16 d’octubre, quan ja s’ha acabat la verema i totes les terres, pràcticament, han estat de bell nou llaurades i adobades i amb els cereals sembrats. Segons la tradició Galderic era fill de Tolosa de Llenguadoc, i fou canonitzat l’any 990 durant les sessions del Concili provincial de Narbona. Atesa la seva enorme fama de taumaturg, les seves relíquies foren dutes al Rosselló i venerades a partir del 1014 al monestir de Sant Martí del Canigó per disposició del comte Guifré II de Cerdanya, on hi foren guardades fins que l’any 1654 es produïren preocupants conflictes bèl·lics al Rosselló i fou quan els monjos benedictins determinaren d’enviar les relíquies del sant pagès al monestir barceloní de Sant Pau del Camp, on hi romangueren fins el 1902, any en què foren retornades al Canigó, ran de la restauració de tan cèlebre monestir que impulsà el bisbe de Perpinyà monsenyor Juli Carselade du Pont.

La tradició religiosa del nostre poble atribueix nombrosos fets miraculosos a Sant Galderic. A tall d’exemple, s’explica que havent ordenat el sant als seus mossos que fessin la batuda del blat aprofitant que el dia era completament serè, quan en començar la tasca el cel s’ennuvolà i es produí un temporal tant fort, en veure Sant Galderic perillar la collita, es posà a pregar devotament fins que el temps s’asserenà però, sorprenentment, el serè només s’esdevingué damunt l’era on estaven esteses les garbes de la collita del sant pagès, mentre que a la rodalia hi caigué tanta aigua que féu impossible la batuda del gra a les eres dels masos veïns, tal com es recull en la lletra d’uns antics goigs estampats l’any 1627:

Volgué Déu omnipotent,

en temps de gran tempestat,

que vostra era y forment,

tingués gran serenitat,

per a que vist lo miracle,

tots a Vós respectassen.

Fou mot popular a casa nostra una tradició popular coneguda com “l’alenada de Sant Galdric”, així dita pels pagesos per referir-se a les pedregades violents. Sembla que aquesta expressió vindria del fet que uns veremadors rossellonesos es mofaren de les prèdiques de Sant Galderic, a qui van manifestar que ells no tenien altre déu que aquell vi que duien en llur barral. Davant d’aquesta actitud blasfema, Sant Galderic, des de la seva indignació, alenà fortament damunt del barral i, el vi, començà a fer una bromera i sobreeixir desmesuradament fins enfilar-se al cel, on es formà al moment una espessa nuvolada i, tot seguit, caigué una forta pedregada, amb unes pedres tan grosses com ous de gallina que arrasaren totes les vinyes del Rosselló. Davant d’aquest fet tan extraordinari, els vinyaters es convertiren al cristianisme i, encara avui, quan cau una forta pedregada es fa esment de “l’alenada de Sant Galdric”.

Un recull dels prodigis atribuïts a Sant Galderic foren recollits per Fra Reginald Poch, religiós dominic professor de filosofia Perpinyà en el seu interessant Compendio de la vida, muerte y milagros de los gloriosos Labradores San Galderique 0 de Canigou y San Isidro de Madrid; una interessant i molt documentada obra de caràcter hagiogràfic –estampada per Lluís Roure a Perpinyà l’any 1627– i que encara avui ens forneix de dades molt interessants sobre la vida i els fets taumatúrgics del patró de la pagesia catalana.

 

Fra Valentí Serra de Manresa,

arxiver dels caputxins

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà