Vida i miracles 

La devoció dels catalans a Sant Francesc Xavier

 

De sant Francesc Xavier ja se celebraren l’any 2006 els cinc-cents anys de la seva naixença! En efecte, Francisco de Jassu y Azpilcueta nasqué al Castell de Xavier l’any 1506 i acabà els seus dies l’any 1552, esgotat pel seu treball missioner. Sant Francesc Xavier ha esdevingut el model més emblemàtic del zel missioner, de tal manera que, avui, segueix oferint-nos una bella i suggeridora harmonització entre la gosadia i la prudència, entre l’acció evangelitzadora i la contemplació del misteri, que converteixen a Sant Francesc Xavier en un model molt actual i enormement atractiu per a tots els missioners dels nostres dies que encara treballen per comunicar la fe cristiana en les grans cultures de l’Orient.

Després d’estudiar a la Universitat de París (on conegué a Sant Ignasi de Loiola) Francesc Xavier ingressà a la incipient Companyia de Jesús i fou enviat a evangelitzar territoris de la Índia (1542), del Japó (1549), i finalment quan estava a punt de penetrar a Xina, morí a la illa de Sacian, davant mateix de les costes xineses. La canonització d’aquest gran missioner de la Companyia de Jesús, amic i company de Sant Ignasi de Loiola, tingué lloc a Roma l’any 1622 en temps del papa Gregori XV (prèviament havia estat beatificat l’any 1619 pel papa Pau V). Aquest fet tingué un gran ressò a Catalunya car, ben aviat, Francesc Xavier fou venerat en un dels altars de la catedral de Barcelona, tal com ho posa de manifest aquest antic gravat que acompanya aquesta nota històrica.

 

 

A propòsit d’aquest ressò de les festes de canonització de Francesc Xavier, ja en el llunyà 1922, en ocasió del tercer centenari de dita efemèride, el jesuïta català Pere Blanco Trias, ja observà que, a casa nostra, ben aviat, just encetat el segle XVII, foren construïts molts altars i capelles dedicades a la memòria de Sant Francesc Xavier, en bona part com a fruit i record de les missions parroquials predicades pels jesuïtes al llarg del segles XVII i XVIII. En les pàgines de la monografia titulada Notes sobre la popularitat de Sant Francesc a Catalunya, publicada a Barcelona l’any 1931, el ja esmentat pare Blanco Trias, oferí un minuciós inventari de la iconografia xaveriana a Catalunya tant en la pintura, imatgeria barroca com en els nombrosos gravats populars. En efecte, la devoció del poble català a sant Francesc Xavier es pot resseguir a través de l’estudi dels gravats populars estampats en els principals obradors tipogràfics de Catalunya (principalment a Barcelona i Girona), com, per exemple, els que foren endegats a la impremta barcelonina de Lacavalleria, en la de Jaume Surià (que hi havia al carrer de la Palla), en la vídua Verdaguer (situada al carrer Cotoners), i els gravats xaverians de les gironines impremtes de Can Bro i Can Torres, on fou estampada una extensa i variada iconografia del sant missioner jesuïta, a més de les nombroses edicions de les populars Novenes de la Gràcia.

 

Fra Valentí Serra de Manresa,

arxiver dels caputxins

About The Author

Related Posts

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà