Il·lustració de Xavi Malet “Sabilana” pel Calendari dels nens i les nenes 2019

 

Protector dels viatgers i dels conductors

 

Sant Cristòfor, patró dels conductors i protector dels viatgers, és una figura venerada des de fa segles a Catalunya. D’antic, el sant era invocat contra tot tipus de mals, plagues i malalties però amb els anys es consolida el seu patronatge i protecció sobre els que es disposaven a iniciar un viatge. A principis de segle XX esdevé patró dels automobilistes i de tot tipus de vehicles, incloent els ciclistes. La seva diada es celebra el 10 de juliol.

La figura de Cristòfor és present a diverses tradicions religioses. Sembla ser que era un gegant que vivia a Palestina del segle III, i que aprofitava la seva gran alçada, de més de dos metres, per ajudar a travessar un riu molt cabalós a tot aquell que li demanava sense demanar res a canvi. Segons la tradició cristiana, un dia el sant va passar d’una llera a l’altra del riu a un nen que no coneixia. Va ser una feina molt àrdua ja que el cos del nen cada vegada pesava més, ja que figura que portava a sobre tots els pecats del món. El nen era Crist, i d’aquí que el seu nom signifiqui “portador de Crist”. Després d’aquest encontre, Cristòfor es va convertir al cristianisme i va morir martiritzat, defensant la seva fe, per ordre de l’emperador romà Daci.

La relació del sant amb les aigues, propicià que el dia de la seva diada fos costum prendre un bany de mar o al riu cap al migdia. D’aquesta manera els banyistes quedaven protegits del risc de morir ofegats durant aquell any.

Veneració a Barcelona

A Barcelona, Sant Cristòfor té una capella dedicada al carrer Regomir, on hi havia el portal de Mar de la primera muralla romana de Barcelona. És tradició que durant la seva diada, cotxes, motos i bicicletes s’acostin per ésser beneïts i gaudir, així, de la protecció del sant durant tot l’any. També es celebra una exhibició de cotxes d’època a la Plaça Sant Jaume, que s’acosten a la capella del sant per després de fer un tomb pels carrers de Ciutat Vella.

El folklorista Joan Amades ens parla de la veneració de sant Cristòfor a Barcelona recuperant una llegenda de segle XIX segons la qual, cada 10 de juliol a les dotze de migdia, Sant Cristòfol arribava al port de la ciutat en una barca i, un cop desembarcat, recorria tota la Rambla amb el nen Jesús a espatlles i desapareixia a l’arribar a la part més alta del passeig. Els qui tenien la sort de veure’l gaudirien durant tot l’any de gran ventura alhora que s’asseguraven de no tenir una mort violenta. Amades també explica que els fadrins que havien estat atesos pel sant en les seves peticions, organitzaven unes curses en les quals, a manera d’agraïment, portaven un amic o una altra persona a les espatlles, tal i com feia sant Cristòfor. Els nois eren coneguts amb el nom de tòfols o tofolets, i anaven Rambla amunt i pels carrers més cèntrics de la ciutat.

Sant  Cristòfor, patró dels geganters

Sant Cristòfor és una de les primeres figures de gegants que coneixem i, juntament amb Goliat, és un dels dos gegants festius més antics d’Europa. La història del sant era escenificada durant les processons de Corpus, amb una roca o cadafal on hi figurava una imatge del sant, una representació que encara es pot veure a la processó del Corpus de València actual. A Barcelona, la representació està documentada des del 1424.

Actualment a Barcelona, en homenatge al seu patró, els Gegants Petits del Pi, l’Oriol i la Laia, són plantats durant tot el dia a l’entrada de la capella de sant Cristòfor, i a la tarda li dediquen un petit ball.

Foto: Els Gegants del Pi

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà