Vida i miracles

     Sant Antoni Abat i la setmana dels barbuts

 

antoni abadEntorn del dia 13 de gener, amb la festa de Sant Hilari, es comença a intuir ja la fredor de la imminent “setmana dels barbuts”, que sol coincidir amb els dies més freds de l’any, amb nevades i amb fortes glaçades. Aquesta setmana, dita “dels barbuts”, la inauguren Sant Maure i Sant Pau Ermità (ambdós celebrats el 15 de gener), seguits per la festa de Sant Antoni, abat (la seva memòria litúrgica s’escau el dia 17) essent aquests tres sants els més populars de la “setmana dels barbuts”, que alguns han volgut perllongar fins al 25 de gener, amb la festa de la Conversió de Sant Pau. Tots aquests sants suara esmentats han estat representats en la imatgeria popular, i litúrgic, a amb frondoses barbes, especialment Sant Antoni, representat amb la figura d’un ancià d’ampla calvície i amb llargues barbes, amb un hàbit de color castany, recolzat d’una nuosa i forta gaiata en forma de T, i acompanyat d’un porquet.

Sant Antoni, abat, és anomenat per la tradició oriental “Sant Antoni, el Gran” pel fet de ser el pare del monacat. Nasqué a Egipte vers l’any 250-251 i, ran la mort dels seus pares, seguint el consell evangèlic, distribuí els seus béns als pobres i es retirà entorn de l’any 306 a la solitud del desert de la Tebaida per tal de viure una vida ascètica i penitent, on sofrí terribles temptacions diabòliques que superà amb la pregària i la penitència. Ben aviat se li ajuntaren deixebles, que junt amb Sant Antoni posaren la primera sement de la vida religiosa. Durant les terribles persecucions contra els cristians, Antoni el Gran els confortà i animà tothora a perseverar en la fe cristiana. També ajudà a Sant Atanasi en la lluita contra les desviacions herètiques, principalment els arrians. Morí l’any 356 i, el seu gran admirador Sant Atanasi n’escriví la biografia.

Sant Antoni ha gaudit d’una enorme popularitat a Catalunya. És el patró dels ramaders, i dels animals domèstics que conviuen amb l’home, especialment dels animals de peu rodó (ases, mules i cavalls), d’ací el nom popular de “Sant Antoni dels ases” i la seva vinculació amb la festa dels “Tres Tombs”. El folklorista tortosí Joan Moreira, a propòsit de la devoció popular a Sant Antoni, assenyalà que: “Fonda i sincera ha sigut sempre la devoció que’l nostre poble ha tingut i continua tenint al gloriós Sant Antoni Abat, al que s’invoca en moments de perill, i contra’l foc i’l dolô” (Tortosa, 1934), especialment el mal anomenat “foc de Sant Antoni” (herpes zoster!).

Els “Tres Tombs” té el seu origen en el fet que, per tal de dur a beneir les cavalleries en ocasió de les festes de Sant Antoni, els Gremis organitzaven cavalcades molt lluïdes, amb la presència dels estendards o banderes gremials. Els animals duien els millors guarniments, especialment en les cavalcades efectuades a la Ciutat Comtal, entorn de l’església de Sant Antoni de Barcelona, a la Ronda, així com també les celebracions organitzades a les poblacions d’Ascó, Argentona, Igualada, Manlleu, Manresa, Montblanc, Valls, Vilanova i la Geltrú o Sant Feliu de Codines, entre moltes altres indrets que recull el nostre Calendari de l’Ermità.

Bona festa de Sant Antoni a tothom, i no us oblideu de menjar en clima de família el tortell de Sant Antoni, farcit de massapà i amb alguna sorpresa oculta…

Fra Valentí Serra de Manresa,

arxiver dels caputxins

 

w Societat Sant Antoni d'Anglesola

Carruatge de la Societat Sant Antoni d’Anglesola. Els Tres Tombs d’Igualada (2016)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà