Vida i miracles

 

Sant Andreu Apòstol

30 de novembre

 

Sant Andreu era originari de Betsaida, població de Galilea. Fou pescador d’ofici i, alhora, deixeble de Sant Joan Baptista, precursor del Messies. Andreu de Betsaida fou cridat a evangelitzar per Jesús de Natzaret, el Messies, junt amb el seu germà Sant Pere quan ells vivien a Cafarnaüm, dedicats a la pesca al llac de Tiberíades. Andreu fou el primer apòstol cridat per Jesús al servei de l’Evangeli, i en els orígens de l’Església donà la vida amb un eloqüent testimoni martirial quan fou detingut i crucificat entorn de l’any 60 a Patras, a l’Acaia, en el marc de les primeres persecucions promogudes per l’imperi romà en contra dels cristians en ser clavat en una creu aspada X que, justament, hom l’anomena popularment “la creu de Sant Andreu”.

Sant Andreu és un apòstol particularment venerat a l’Església de Constantinoble i de Roma on, a la Ciutat Eterna, el papa Sant Gregori, el Gran, disposà que part de les relíquies de l’apòstol fossin dipositades al monestir que li dedicà al Monte-Coelio i, uns anys més tard, el papa Pius II demanà que la testa de Sant Andreu fos col·locada a l’altar de la confessió de la basílica de Sant Pere del Vaticà, a prop de la tomba del seu germà Pere, el cap dels apòstols, que, com ell, és invocat com advocat pels pescadors.

A Catalunya l’apòstol Sant Andreu ha gaudit d’una gran veneració i estima, amb capelles i hospitals dedicats en honor del sant (com ara l’Hospital de Sant Andreu de Manresa) i, sobretot, amb nombroses parròquies que té dedicades a casa nostra, com Sant Andreu de Sagàs, Sant Andreu de Castellcir i Sant Andreu de Socarrats i, àdhuc, amb poblacions que duen annex el nom de l’apòstol com, verbigràcia, les de Sant Andreu del Palomar (ara annexionat a Barcelona), Sant Andreu de la Barca, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Andreu de Bancells, Sant Andreu de Llanars, Sant Andreu de Ravós, Sant Andreu del Coll, Sant Andreu del Terri, Sant Andreu Salou (petita població situada a prop de Santa Coloma de Farners) i Sant Andreu (poblat agregat a Castellbó, dins de l’arxiprestat de la Seu d’Urgell), que compten amb fires i amb festes populars que són recollides cada any en el nostre Calendari de l’Ermità.

Una bona manera de prendre consciència de l’abast de la devoció del poble català a l’apòstol Sant Andreu és donar un esguard a la gran quantitat de goigs que té dedicats arreu de Catalunya com, per exemple, els que foren estampats a la tipografia Carreras de Girona, a la gironina impremta Llach, a la impremta olotina de Joan Bonet, a la impremta Trullàs de Manresa o bé els que estampà Joan Dorca a Vic. Hi ha un adagi popular de la nostra pagesia que diu:

“Sembreu per Sant Bartomeu, i naixerà el nap per Sant Andreu”,

i un altre que fa:

“El vi novell, per Sant Andreu ja és vell”

i, sobretot, aquell tan conegut que sol repetir Fra Ramon, l’Ermità dels Pirineus:

“Per Sant Andreu, fred o neu!”.

La seva festa litúrgica s’escau el dia 30 de novembre.

 

Fra Valentí Serra de Manresa,

arxiver dels caputxins

 

 

 

About The Author

Related Posts

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà