Article publicat al calendari l’any 2014

QUI FA UN COVE FA UN CISTELL

 

 

 

Safarfeig 2

Un safareig de Felip Cusachs, publicat a La llumeenera de Nova York, nº7 (1875)

 

Coves, cistells, paneres, cabassos… nascuts de l’art popular, que actualment s’han convertit més en objectes decoratius de llars i comerços que no pas serveixen per als usos que els cistellers o sargaires (com també es poden conèixer aquests artesans) van donar-los en un origen. De cistellers, a casa nostra, en queden pocs, però en queden, i tenen la missió de posar el seu mestratge al servei noble de fer sobreviure un ofici, tot competint amb les produccions seriades i a baix preu que ens arriben dels països orientals, molt versats en la confecció d’aquests tipus d’artesanies.

L’ofici era fins fa poques dècades ben present a casa nostra, fins que el plàstic va fer la seva aparició de manera extensiva i va substituir els preciosos coves i cistells per objectes despersonalitzats que feien el fet. En un curt període de temps va relegar els soferts cistells de tota la vida a un paper secundari, quan no van anar a parar a les golfes de les cases.

A la majoria de pobles i viles hi podem trobar encara cases amb les denominacions següents: cal Cisteller, cal Coves, cal Cistells o can Sargaire. Aquests topònims de cases són testimonis de la presència arrelada i continuada d’aquest ofici.

Pel que fa a l’antigor, trobem vestigis de la seva praxi en assentaments humans prehistòrics molt antics. Segons l’etnògraf Ramon Violant i Simorra, la creació d’estris amb fibres vegetals per traginar coses és una indústria manual anterior a l’ús de la ceràmica. Certament, l’afirmació de Violant es veu refermada per les investigacions i descobertes que ens ofereix tant l’arqueologia amb les seves troballes, com l’etnografia amb l’estudi dels pobles i cultures que són conegudes com a primitives.

Aquests estudis comparatius amb cultures considerades primitives són els que fan suposar que, en un origen, la tasca de fer cistells era més pròpia de les dones que no dels homes, ja que es desenvolupava dins l’entorn de la llar i formava part del compendi de funcions reservades al grup femení. Una evolució de la cistelleria domèstica cap a un model de producció destinada a tercers va propiciar l’especialització i la creació de l’ofici com a tal, i així els homes van passar a assumir les funcions pròpies d’aquesta feina.

Els tipus de fibres vegetals utilitzades en la confecció de cistells i coves és variada. Existeixen variants territorials que responen als diferents tipus de plantes que es fan a cada lloc. A Catalunya es confeccionen amb els materials següents: palla, palma, jonc, canya, bedoll, avellaner, diferents varietats de vímet i sarga.

Però la veritable meravella de l’ofici rau en el fet que l’activitat es desenvolupa de manera totalment manual, literalment parlant. No existeix cap mena de suport mecànic i l’utillatge es redueix a eines molt rudimentàries. Són les mans de l’artesà que, amb moviments precisos, repetitius i tècnica, el va teixint i li va donant la forma adient d’acord amb l’ús que es vol donar al cistell o cove.

Bàsicament, les eines d’un cisteller són les que detallem a continuació a partir de la recerca que va realitzar l’amant i recercadora d’aquest ofici Roser Albó, alertant al lector que la seva denominació és també variable depenent de l’indret i que també existeixen variants particulars segons tallers i artesans.

Esberlador: peça de boix de forma cònica i amb 3 o 4 pues esmolades per tal de poder esberlar bé canyes i vímets.

Podadora: tisores de podar per tallar les tires de vímet.

Punxó: eina de ferro punxegut i mànec de fusta.

Ganivet tort: tallant amb mànec per tallar troncs més gruixuts.

La parèmia popular diu que qui fa un cove fa un cistell si li dones vímets i temps. De la dita podem deduir que és necessari un bon grapat d’hores per realitzar les peces d’aquests tipus d’artesania. És ben cert, ja que, replicant amb una altra parèmia, fer cistells no és bufar i fer ampolles. Però també distingeix entre coves i cistells, i deixa clar que, tot i que són semblants, no són la mateixa cosa. Resseguint el treball d’Albó titulat A la recerca del cistell perdut descobrim els següents tipus genèrics de cistells, coves i altres treballs semblants.

Cove: recipient de vímet o altres fibres naturals, acabat amb dues nanses petites, una a cada costat.

Cabàs: recipient d’espart o llata de palma o margalló amb dues nanses. En alguns indrets, els coves són coneguts com cabàs.

Senalla: nom que es dóna al cabàs d’anar a comprar.

Canastra: nom donat a alguns coves grans i també a les maletes quadrades de vímet.

Cistell: estri de vímet o sarga de diferents formes i mides i acabat amb una nansa de banda a banda.

Panera, paner o bres: diferents noms equivalents a cistell o cove; també es coneix com a panera un recipient més pla i ample que el cistell, de forma ovalada o rodona.

Panistra: variant del cove en algunes comarques.

 De cistells, n’hi ha de molts tipus, n’hi ha per triar i remenar. Alguns són uns bons estris que faciliten tasques i necessitats domèstiques, com per exemple el cistell de pa i trago, que servia per dur el menjar al tros i poder fer un mos tot treballant. O bé el cistell pela patates, o la ouera, el d’anar a mercat, la cargolera, per purgar cargols, o la tafanera, també coneguda com xafardera, que permet comprar i amagar el producte lluny de les mirades curioses. D’altres pertanyen al món del treball, com el cistell d’aviram i la conillera, que serveixen per traslladar aus, pollets i conills a mercat per ser venuts, o el cistell de veremar.

Amb els coves passa tres quarts del mateix. A la llar, el cove de la roba bruta, gros, alt i amb tapa, contrasta tant en forma com en mida amb el cove de la roba, que serveix per dur la roba a estendre un cop neta o a planxar un cop eixuta. Pel que fa a coves dedicats al treball, trobem coves de carboner, de torner, de taper, de llenya, de pallar, que serveix per dur la palla del paller als corrals, o el de pouaire, que s’usava per desplaçar rocs i terres quan s’escuraven els pous. Fins i tot podem trobar coves pensats per pescar o per caçar.

No tots els cistells i coves pertanyen a l’àmbit domèstic o del treball. També l’àmbit anomenat simbòlic que, entre altres coses, reuneix tot allò relacionat amb la festa i amb la religiositat, té cistells específics. En el camp festiu, les caramelles usen un cistell rodó per efectuar la capta. En el camp de la religiositat popular, trobem el cistell d’oferir, que tenia una utilitat en els rituals mortuoris, ja que es feia servir per dur menges, diners i cera per dir la primera missa per a un difunt.

Però de les mans dels cistellers no només surten cistells i coves. Amb la tècnica dels cistellers poden fer-se d’altres objectes, com per exemple les gorres de cop i també sonalls, nines i altres joguines per a infants. Com a curiositat final, podem dir que fins a principis del segle XX molts dels gegants festius tenien confeccionats el cos i els braços de vímet, amb tècnica de cisteller. Construccions molt semblants les podem veure encara en els gegants belgues.

Per acabar

Si voleu conèixer i veure diferents tipus de cistells i les tècniques amb què es fan de manera festiva i lúdica us recomanem la visita a la Fira Internacional del Cistell, a Salt (Gironès), el primer cap de setmana d’octubre. Aquesta fira, que va començar el 1997, poc a poc s’ha consolidat i s’ha convertit en un referent ineludible per endinsar-se en aquest fascinant món. Però si el que voleu és flirtejar amb els vímets, experimentar amb les vostres mans el plaer de construir coves i cistells, a Salt mateix trobareu l’Escola de Cistelleria de l’Associació de Cistellers i Cistelleres de Catalunya, que programen cursos de manera regular des del 2011.

Per saber-ne més:

ALBÓ, Roser. A la recerca del cistell Perdut. Barcelona: El Crit de l’Òliba, 1995.

VIOLANT I SIMORRA, Ramon. L’Art Popular a Catalunya. Barcelona: Edicions 62, 1984. (Edició a cura d’August Panyella i fotografies de Jordi Gumí).

Amadeu Carbó

Cistells 1444

Il·lustració de J.C. Junceda, publicada a En Patufet (1919).

About The Author

Related Posts

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà