Hiverns de fred i neu

La propera setmana comença la setmana dels barbuts, normalment la més freda de l’any, però donades les baixes temperatures i les nevades que són notícia aquests dies, aprofitem per parlar-ne fent-ne memòria. Consultant l’hemeroteca del Calendari de l’Ermità trobem el testimoni, a les seves pàgines de la Crònica Anual, dels fets rellevants succeïts al llarg de més d’un segle. Recuperem algunes dades que ens sorpendran ja que acostumem a pedre la memòria sobre elles:

Fred extrem:

1926 (desembre) es registren -23,5 ºC a San Ildefonso (Segovia)
1944 (25 de desembre) es registren -19ºC a la Granja (Segovia)
1956 (febrer) Es produeix l’onada de fred més potent viscuda mai a la península Ibèrica i es registren -32ºC al llac d’Estagent (Lleida). Val a dir que aquests dies, aquest registre històric va ser superat el passat 6 de gener, també a Catalunya, pels -34,1ºC registrats a l’estació metereològica del Clot del Tuc de la Llança (Alt Àneu).

Grans temporals de neu a tota Espanya es registren els hiverns del 1926-27 i el 1941.

Nevades insòlites a Barcelona:

1920 (17 de desembre) a alguns punts de la ciutat la neu arriba a dos pams de gruix, i el 1924 (febrer) s’arriba també a un gruix semblant. Altres nevades van ser el 1933, 1937, 1938, 1948 i 1962 (la darrera més recordada, amb gruixos superiors a 80 centímetres). Les darreres petites nevades han estat el 1999 i 2010.

Aquesta informació forma part de l’article “El temps és boig i plou sobre mullat. 100 anys d’inclemències del temps”, escrit per Norbert Tomàs i que sortirà publicat a la Revista Tonis el proper mes de febrer.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà