Presentació de la nova edició del llibre

LO JARDINER HORTOLÀ Y FLORISTA

Caputxins de Catlaunya – 1852

 

 

Lo jardiner hortolàEs presenta la reedició amb la nova transcripció anotada i amb estudis històric i lingüístic del llibre Lo jardiner hortolà y florista (1852). L’acte es fará a Barcelona, el proper dijous 2 de març a les 6 del vespre al saló d’actes del CSIC (carrer de les Egipcíaques, 15).

Hi intervindran: Xavier Luna-Batlle, filòleg, director i editor de la col·lecció Scripta, Montserrat Alegre, filòloga, autora de l’estudi lingüístic, fra Valentí Serra de Manresa, arxiver dels caputxins, autor de la introducció, Josep Mañà, dissenyador i especialista en cultura popular i Lluís Calvo i Calvo, delegat del CSIC a Catalunya.

El llibre forma part de la col·lecció Scripta i és editat conjuntament per la Universitat de Barcelona, el Ministerio de Economía y Competitividad i Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Vegeu aquí l’explicació de la contracoberta del llibre que ens descriu molt bé el context històric:

Lo jardiner hortolà y florista oferí a la segona meitat del segle XIX un manual d’horticultura i de jardinería breu i pràctic, amb referències prou completes a les hortalisses, les herbes remeieres i les flors que es conreaven a Catalunya. De l’autor no en sabem la identitat, només que és un frare apassionat pel conreu de la terra i que vol ser la veu dels caputxins i la seva llarga i reconeguda experiència en els horts urbans. I l’escriu com a servei a la gent senzilla, cosa que explica que sigui en català. La merescuda fama dels caputxins ens la mostren, per exemple, els elogis de l’època al bell hort del convent de Santa Madrona, a tocar de la Rambla de Barcelona. El conreu de l’hort conventual, encara avui ben viu, era molt estimat, i els frares se’n servien per a les pitances al refectori i per a guarnir amb flors els altars. El llibre signat pels caputxins de Catalunya s’inscriu també en la tradició dels textos agronòmics catalans, dins la qual destaca el Llibre del Prior, de Miquel Agustí, del segle XVII. L’anònim caputxí del s. XIX s’hi refereix, com també d’altres llibres de la influent tradició agronómica francesa (Louis Liger, Antoine Pluche) o a revistes de l’època en castellà. Si ens informa dels noms tradicionals de les plantes que es podien trobar en els horts de l’època i les pràctiques de conreu, d’una autenticitat fora de dubte, tanmateix la llengua amb què s’escriu està reblerta de castellanismes, cosa ben representativa de l’etapa prefabriana. Aquesta tercera edició conté uns indexs molt complets. És per això que ha de despertar un viu interès entre els lingüistes com també entre els pagesos i agrònoms atrets per les practiques hortícoles tradicionals i de caire ecològic.” 

Sant Medir Color 2

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà