Guisats del frare

Com preparar, a casa, la “mona” de Pasqua

 

La “mona”, que és el pastís tradicional del dia de Pasqua, en els seu orígens era una coca o un tortell fet de pa de pessic amb ous durs a sobre, i que el reverend Pere Labèrnia la definí com a “coca ab ous durs, sencers y cuyts ab ella”. Amb el pas dels anys els ous durs s’han substituït per ous de xocolata. En alguns indrets “la mona” portava inserits tants ous com anys tenia l’infant, però mai superava la dotzena ja que el padrí només la regalava fins que els nens feien la primera comunió. L’ou simbolitza la resurrecció i des de finals del segle XIX els pastissers començaren a fer “mones” de caràcter monumental i anaren perdent la seva senzillesa inicial, de manera que es distingí entre la mona de casa (o casolana), i la mona d’adroguer (o de confiter o de pastisser). La “mona” casolana solia consistir en una coca voltada d’ous i recoberta amb llavors d’anís o de matafaluga.

Quan es menjava “la mona” de Pasqua en clima de família es posava fi a les abstinències quaresmals, i per aquesta raó a nombroses llars de casa nostra se solia preparar una “mona” casolana per tal de menjar-la a la vinya o a l’olivar, el dilluns de Pasqua. I per elaborar reeixidament aquesta “mona” popular i casolana s’ha de desfer un pols de llevat amb una mica d’aigua tèbia i reservar-lo. Seguidament, s’han de batre els ous amb el sucre, afegir-li l’oli d’oliva i barrejar-ho bé. Després s’incorpora la mescla feta amb el llevat, la llet, la farina (amb un polsim de sal!) i algunes peles de llimona, maldant que la massa agafi una textura consistent treballant-la a la pastera. Aquesta massa haurà de reposar entre vuit i deu hores a temperatura ambient dins de la pastera per tal que fermenti i augmenti de mida. Després, cal estirar la massa i posar-hi el farcit i, finalment, inserint els ous crus amb la closca sobre la massa, que se subjecten amb tires de la mateixa pasta posades en forma de creu. Una volta pintada la massa de la “mona” amb ou batut, hom hi espolsa la matafaluga, l’ametlla torrada trinxada, i es posa mitja hora dins d’un forn calent, i passat aquest temps, la “mona” ja estarà llesta! Com a coronament hom pot donar-hi un toc final de caràcter estètic posant-hi algunes plomes d’au acolorides a guisa de decoració.

Sobre les “mones” de Pasqua el folklorista tortosí Joan Moreira escriví: “Pasqua, és éste lo dia de les mones; redoles de pasta bona, guarnides d’ous. Los padrins acostumen a donar-se als fillolets, que esperen este dia en verdadê delê, com ho demostra el ditxo aquell que s’aplica al que nyiguitós espera algo: ‘està com si esperés la mona de Pasqua’. És costum estos dies surti tothom al camp a menjar-se la mona” (Del folklore tortosí, 575). Bona Pasqua a tots, amb la Pau i el Bé de Crist Ressuscitat!

Fra Valentí Serra de Manresa,

arxiver dels caputxins

 

Recepta

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà