Bon temps, temps de cireres!

 

Una de les fruites de temporada més estimada és la cirera. La cirera és dolça i molt gustosa, un pèl àcida, molt agraciada amb vitamines i amb nombroses sals minerals, especialment potassi i fòsfor i, també, amb nombroses propietats diürètiques i depuratives de l’organisme, essent una fruita especialment apta per servir-les a taula per a les postres estiuenques, especialment si se saben combinar amb suc de tomàtec, com és el cas d’aquesta poció molt adient de beure’n en temps xafogós.

Per elaborar la poció, cal que els tomàtecs siguin molt madurs i les cireres han de ser molt ben escollides, amb la pell llisa i brillant, sense esquerdes, acabades de collir. I s’han de preferir, prioritàriament, les varietats locals, i ni que siguin una mica més petites, aquestes cireres locals solen ser més saboroses. Per a fer el suc o batut de cirera amb tomàtec, s’ha de procedir de la següent manera: els tomàtecs, una volta escalfats i extretes les llavors, se’ls lleva la pell i es trossegen. Semblantment, quan les cireres siguin desossades i ben capolades, es barregen amb el trinxat de tomàtec i cal afegir-hi mel i canyella a discreció. Una volta ben barrejat es posa amb glaç, o bé dins de la gelera, ja que, una volta colat el suc, s’ha de servir molt fred a taula a guisa de refresc. A més de ser una beguda saciant per a l’organisme, el re mineralitza i “és de bon gust al paladar”, car té un gust dolç lleugerament àcid, especialment una varietat de cirera tardana anomenada “picota”.

Fra Valentí Serra de Manresa,

arxiver dels caputxins

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà