Remeis de l’Ermità

Orenga i Gavarrera contra la tos

 

Lorenga (llat., Origanum vulgare; cast., orégano), és una planta molt estimada en la gastronomia per les seves nombroses virtuts estomacals i digestives. En la tradició remeiera pairal i conventual s’ha recomanat de prendre “bullidures” d’orenga per tal d’alleujar la tos i, àdhuc, s’ha aconsellat beure pocions d’orenga als qui pateixen insomni. Tanmateix, la flor i fulla de l’orenga, preparades en forma d’ungüent, són força útils per a temperar els dolors articulars i reumàtics, especialment en els casos de torticolis.

Fra Jacint de Sarrià, mentre sojornava al convent de caputxins de Vilanova de Cubelles, escriví l’any 1751 que, l’orenga,

“aplicada en forma d’emplastre resol las inflors. La flor y la fulla beguda són contra tota espècie de veneno”

(BHC, De algunas herbas, f. 156).

 

En la tradició gastronòmica de Catalunya i d’Aragó, l’orenga florida, a més d’emprar-la per a perfumar les carns i la pasta de les exquisides coques dites “de recapta”, sovint s’ha usat per a confitar i adobar les olives combinada, alhora, amb el timó, el fonoll, l’all i la sajolida.

D’altra banda, la tradició remeiera ha posat de manifest que una infusió de les baies de la gavarrera ajuda a netejar els ronyons i la bufeta. A més, en temps hivernal, és molt recomanable prendre en dejú una “bullidura” d’aquestes baies amb suc de taronja, ja que aporten a l’organisme una gran quantitat de vitamina C per tal d’ajudar a evitar els refredats.

 

Fra Valentí Serra de Manresa, arxiver dels caputxins

 

 

About The Author

Related Posts

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà