100 anys de la Llibreria Quera

 

La tradicional llibreria Quera del carrer de Petritxol de Barcelona, referent de la cultura excursionista compleix 100 anys el 2 de febrer de 2016

 

Llibreria Quera

La seva història

En Josep Quera i Còrdoba va néixer a Arenys de Mar el 1879. Era un jove com qualsevol altre. Trempat, eixerit, somiador i ple de bons intents. Amb la colla d’amics del poble feien representacions als portals de les cases, fent-se pagar amb agulles de cap que posteriorment venien a les conegudes puntaires de la costa d’Arenys. Més tard, va començar a treballar als ferrocarrils, però la seva afecció a la literatura catalana el va portar a encaminar-se, cada cap de setmana, per tot Catalunya i Andorra. Viatjava de poble en poble, ja fos en burro, a peu o en diligències, tot divulgant l’ús de la nostra llengua.

El 1897 va començar a publicar una revista manuscrita, La Talia Catalana, en la qual hi figuraven moltes firmes que després foren noms consagrats: Mn. Ramon Garriga, Folch i Torres, Dolors Monserdà de Macià, Norbert Font i Sagué, etc… Va sortir durant dos anys, donant-se a conèixer més de vint-i-cinc obres de teatre.

El primer número de la revista fundada per Josep Quera, L’Escón, sortí el gener de 1906 i consta editada a Tarragona per motius de censura. Aquesta publicació també estava destinada a promoure obres dramàtiques per al Teatre Catòlic.

 En realitat la història familiar de la botiga comença un dia qualsevol de 1915, quan en Josep Quera i la seva esposa, Montserrat Graupera, van passar pel carrer Petritxol i van veure tres botigues per llogar : el nº 2, el nº 4 i el nº 2 que feia xamfrà amb la Plaça del Pi. Per circumstàncies familiars, però, l’adquisició de la botiga no es va poder resoldre fins el febrer de 1916. Més concretament, fins l’ 1 de febrer, data en que es signà el contracte d’arrendatari. L’endemà s’inaugurà oficialment la .

A partir d’aleshores, en Josep Quera va deixar de viatjar pels pobles. Dedicava les tardes a la llibreria i des d’allí, va seguir la seva tasca divulgativa publicant obres de teatre en català per afeccionats, especialment per a centres catòlics. El 1918, una forta epidèmia va provocar la pèrdua dels millors col·laboradors de la seva revista, i així, el desembre del mateix any, es va editar el darrer número de L’Escón, el 263, amb el qual es tancava un període de dotze anys.

Durant aquests anys en què tenien els fills petits, cada diumenge anaven d’excursió per les rodalies de Barcelona, fins que el 1922 compren un terreny a la Floresta. Possiblement d’aquí li va començar a venir l’afecció a la muntanya al quart dels seus sis fills, Joan Quera i Graupera. Ell és qui protagonitzà la segona etapa de la història de la llibreria.

En Joan Quera i Graupera tenia 6 anys quan els seus pares varen llogar la botiga del nº 2 de carrer Petritxol. Mentre foren petits, els germans Quera vivien internats en diferents escoles. Ell anava als escolapis de Vilanova i la Geltrú d’on sempre en va guardar bons records. La compra del terreny a la Floresta va permetre a la família un contacte directe i freqüent amb la natura. En Joan era jove, però ja començava a sentir el neguit d’anar a la muntanya. Necessitava veure, trepitjar, respirar,… nous paisatges.

El 1922 entra als escolapis del carrer Ample. Quan el 1923, s’implanta la dictadura d’en Primo de Rivera, ell ja militava en alguna entitat nacionalista.

Entre el 1924 i el 1934, es dedica a conèixer Catalunya i serà una afecció que ja no abandonarà mai més. Aquest any, ingressa als Minyons i Guies Escoltes després d’aprovar un curset. Se n’adona que existeix un gran buit literari dins el context de la muntanya. Era molt difícil trobar llibres d’excursionisme i mapes. Per això se li va suggerir que aglutinés tot el referent a muntanyisme. D’aquesta manera, mica en mica, es va anar ampliant l’apartat d’excursionisme de la botiga. El 1937, surt el primer catàleg amb la recopilació de les novetats editorials dintre del món excursionista.

Finalment el 1939, deixa Banca i Borsa, on havia estat treballant fins aleshores, es casa amb Na Assumpció Simón i es dedica plenament a regentar la llibreria.

El 1940 va néixer la Roser, la seva única filla.

Durant l’època franquista l’escoltisme era totalment prohibit. Tanmateix, en Joan Quera importava llibres de França i de Mèxic a despit de les revisions periòdiques de les que sempre se’n va sortir impune. Va ser cap dels Minyons molts anys i fruïa amb l’activitat perquè podia divulgar la seva gran idea de la Cultura Excursionista, és a dir, treure el màxim profit de l’anada a la muntanya a força  de conèixer tots els seus aspectes: la natura, la història dels pobles per on passen, la cartografia… El 1946 col·labora amb la fundació de l’Editorial Alpina. L’abril de l’any següent es munta per primera vegada la parada a la Rambla per el Dia de Sant Jordi.

El 1958, després de la mor del seu pare, la botiga deixa de ser vivenda.

El 1961, adonant-se de la nova moda de sortir els caps de setmana amb el “Sis-cents”, recopila i edita, a l’Editorial Alpina, dos volums d’excursions per carretera. Se n’hi fan diverses reedicions.

Després de la guerra va desaparèixer gran part de la infraestructura del teatre en català i amb el pas dels anys el tema va anar morint per ell mateix. Per aquest motiu, aprofitant les reformes que es van realitzar a la botiga en el seu 50è Aniversari, el 1966, es decideix retirar tot el que quedava de teatre, i es descarta el nom de “L’Escón” en pro de Llibreria Quera –Cultura Excursionista-.

Aquell mateix any, la Federació Catalana de Muntanyisme li concedeix la Placa de Plata.

Amb tot això, la Roser, la filla, amb ajuda del seu marit, cada cop pren un paper més important en la gestió de la llibreria, fins que finalment el 1990, n’agafa la direcció.

La Roser Quera i Simón ha viscut, i viu, per a la botiga gairebé des de que va néixer. Era a la botiga on anava a veure els avis, on passava les tardes quan sortia de l’escola, on celebraven el Nadal tots asseguts al voltant de la taula en un minúscul menjador…

Va créixer envoltada de llibres d’excursionisme i de teatre. Ensumava la fal·lera muntanyenca del seu pare molt abans de ser-ne conscient. Per això la seva infantesa i joventut van transcórrer entre esbarts i agrupaments. No sense motiu, el seu pare deixà palès en un text que “els seu cul – el de la filla – no s’ha fet per seure”. Avui encara ho podríem corroborar.

El 1956, amb setze anys, entra definitivament a treballar a la botiga. Passen els anys i la Roser es casa. Es mare de quatre fills i mentre són petits, compagina la vida familiar amb la llibreria. El seu marit, en Jesús Garcia i Maranges, l’ajuda en noves gestions (es van començar a importar mapes de l’estranger, sobretot de França i Suïssa). Els nanos creixen i la botiga els permet guanyar-se la setmanada; per això tots hi treballen en un moment o altre.

El 1990, en Joan Quera decideix cedir el seu lloc a la Roser, qui agafarà tot el pes de la botiga. El 1991 es van celebrar els 75 anys, de la llibreria, amb una festa de caire familiar, envoltats del parents i amics. Durant aquest curt període la Roser tindrà diversos ajudants fins que, el 1992, en Raimon, el més petit dels quatre fills, torna del servei militar per quedar-se a treballar a la botiga definitivament.

El 1996, en motiu de la celebració de 80è Aniversari, s’organitza una exposició al Museu Melcior Colet. En Joan Quera en reparteix invitacions però ja no pot participar-ne. Va morir el 22 de novembre d’aquell any. Quatre dies abans del seu homenatge. En l’acte inaugural, que va ser força emotiu, la Roser va sorprendre al públic al decidir parlar de la seva rebotiga. Donant per suposat, de manera encertada, que la resta dels seus col·laboradors parlarien extensament de la història i la trajectòria comercial de la botiga, ella va preferir memorar el passat i ens va fer partícips dels seus records. Va fer un salt en el temps i, per uns instants, va tornar a veure l’armari del avis, al pis de dalt de la botiga, ple de dibuixos, barrets, robeta i agulles de cap…Ens va fer sentir a tots l’olor de la crema de Sant Josep que preparava la seva àvia, o l’olor a tabac de pipa del seu avi, sempre assegut a la cadira de la porta…

Ens va explicar anècdotes que ella havia sentit dir: que durant la guerra es va tenir amagat a la rebotiga un capellà i que això va portar que s’hi celebressin casaments, batejos i misses. De com, en agraïment, cada any per Nadal rebien una cistella amb dos galls preciosos de ploma i amb grans cretes, que es menjaven amb il·lusió fills, néts i tietes…

El 1997, la botiga penja a internet la seva primera pàgina web. No cal dir, que l’artífex d’aquesta innovació va ser en Raimon, que cada vegada s’involucrava més a la llibreria. Amb els anys, van sorgir noves i revolucionaries eines d’orientació a la muntanya, i la botiga les va adoptant com a productes complementaris als seus mapes i guies. El 2003 es va vendre el primer GPS.

El 2005, la Roser Quera es jubila i cedeix el seu lloc al Raimon. Comença amb ell una nova etapa, i així ja compten quatre les generacions que s’han succeït a la Llibreria Quera.

El 2006 celebrem els 90 anys amb una petita exposició sobre la història de la botiga i les seves generacions repartida entre l’aparador i el taulell de l’interior de la botiga on normalment s’hi exposen mapes. També es convida a tothom a coca de la “Nova Montserratina” i a garnatxa de l’Empordà, tot organitzat per en Raimon i la seva esposa la Meritxell.

Durant diversos anys es participa i col·labora amb diverses fires de llibres i programes televisius, tant de llibres com de muntanya.

Otorguen el Premi Nacional de Cultura 2011 (Cultura Popular) Per la tasca realitzada de divulgació del folklore i de la monografia local reflectida en el seu catàleg de 2010. El CONCA en deien: “La llibreria Quera del carrer de Petritxol, juntament amb la difusió de l’excursionisme, respon a un compromís amb la cultura popular des de fa noranta-cinc anys”.

Tot preparant el centenari, uns anys abans, en Raimon comença a decapar tota la fusta de la botiga, es pinta i es canvia la il·luminació.

També canvia la decoració, on passen a decorar les parets de la botiga fotografies dedicades d’alpinistes i fotògrafs.

El 2 de febrer del 2016 celebrarem els 100 anys tot inaugurant una exposició d’aquesta història a un nou espai de la botiga, on a partir d’ara es promourà més que mai la Cultura Excursionista a través de xerrades, cursos, conferències i presentacions.

RQG

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà