“L’estiuet de Sant Martí dura tres jorns

i un dematí”

 

L’arc i l’estiuet de Sant Martí

La festa de Sant Martí s’escau el dia 11 de novembre i és un dels sants que, des d’antic, ha gaudit de més popularitat arreu de la Catalunya Vella. Nascut l’any 317 a la Pannònia (Hongria), era fill d’un tribú romà i fou educat a Pavia (Itàlia). Essent jove, Martí, ingressà a la guàrdia imperial. Va ser l’any 334, quan encara era catecumen, que a la porta de l’entrada a la població d’Amiens cedí, en nom de Crist, a un pobre la meitat de la seva capa que la partí amb l’espasa. Com a conseqüència d’aquest fet, la tradició explica que el fred hivernal es deturà i, llavors, sortí al cel “L’Arc de Sant Martí”. També, a partir del fet succeït a Amiens, entorn de la festa del sant, fruïm, any rere any, de la bonança aportada per “L’estiuet de Sant Martí”, dos o tres dies en què el fred i la pluja, propis de l’estació tardoral, minven.

L’any 337 Martí rebé el baptisme i fou instruït en la fe cristiana per Sant Hilari de Poitiers. Una volta cristià, Martí alternà la vida eremítica amb l’evangelització rural i tingué com a deixeble a Sant Paulí de Nola. Fundà nombrosos monestirs i morí a Candes, a prop de Tours, el dia 8 de novembre de l’any 397.  El seu deixeble i biògraf, Sulpici Sever, aportà nombrosos detalls sobre la seva vida monàstica i acció pastoral desenvolupada com a bisbe de Tours. És el primer sant no-màrtir a qui es va retre culte i és el patró principal de França i, també, ha gaudit d’una gran popularitat a Catalunya, essent el titular de nombrosos monestirs i parròquies, com ara Sant Martí del Canigó.

Topònims i patronatge de Sant Martí a moltes viles catalanes

Arreu de Catalunya diverses poblacions duen el nom de Martí incorporat al topònim, com ara Sant Martí d’Ogassa, Sant Martí de Centelles, Sant Martí de Tous, Sant Martí de Torroella, Sant Martí de Sesgueioles i Sant Martí de Mura, entre moltes altres.. Semblantment, també una gran quantitat d’indrets de la nostra terra el veneren com a patró com ara: Sant Martí d’Arenys de Munt, Sant Martí de Teià o Viladecavalls, on el solen representar vestit de soldat i muntat a cavall, ja que abans de Sant Jordi fou el patró a Catalunya de la cavalleria catalana i, alhora, el protector del bestiar de peu rodó que duia ferradures: ases, mules i cavalls, d’ací que en algunes esglésies que el tenen com a titular hi hagi clavades a la porta nombroses ferradures.

Sant Martí fou patró de la cavalleria catalana i protector del bestiar de peu rodó que duia ferradures (ases, mules i cavalls)

En temps pretèrits, a Altafulla, al Tarragonès, fins a l’any 1939 tenia lloc el “ball de Sant Martí”, que era dialogat, i a Solsona, també, fins a l’any 1939, se celebrava la “fira de Sant Martí”, que era el darrer mercat de l’any on hom hi podia trobar porcs engreixats, a punt de la matança, fesols, mel, herbes remeieres, tapaboques i abrics. En la lletra més popular dels goigs es fa esment del gest caritatiu que el caracteritza:

“En Amiens dàreu al pobre

de la capa part major,

sent soldat y tant bona obra

agraeix prest lo Senyor.”

Fra Valentí Serra de Manresa,

arxiver dels caputxins

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà