L’hortet del frare

Les hortalisses i les flors dels frares

 

Després de l’ocupació napoleònica, durant la represa de la vida religiosa a Catalunya, poc abans de la nova exclaustració de 1835 a moltes comunitats religioses, a més del tradicional Llibre del Prior escrit per fra Miquel Agustí, els frares i monjos també se serviren d’altres tractats d’agricultura, sobretot del tractat de Joan Baptista Galobardes (publicat a Barcelona el 1817) per tal d’ajudar-se al conreu adient dels arbres fruiters plantats en llurs hortes conventuals, especialment a propòsit dels atzerolers, magraners, nesprers, presseguers, guinders, ginjolers, tarongers i, també, de les pruneres i pomeres.

          En aquest articlet sobre les tradicions agràries dels caputxins hi vull esmentar alguns dels principals «secrets» dels antics horticultors i floricultors, especialment aquelles tradicions referides a l’estil peculiar de conrear a la caputxina els raves, les xirivies, els naps, els espàrrecs, les cols, els espinacs, les lletugues, els melons, el julivert, l’alfàbrega i, sobretot, les trumfes o patates, a més d’aportar algunes notícies sobre el cultiu de les flors com ara les tulipes, els nards, els lliris, les clavellines, les hortènsies, les francesilles, els rosers i les violes.

Els hortolans caputxins manifestaren tothora una peculiar sol·licitud a l’hora d’escollir i preparar el terreny destinat al conreu de les hortalisses: “Si se ha de preparar per primera vegada un terreno nou y selvátich, serà molt bo fer-ho en los mesos de abril o maig, cavant-lo profundament, netejant-lo al mateix temps de las pedras, de totas las arrels y hervas, y en particular del agram que les més petites arrels tornen a criar. Lo començar a treballar la terra inculta en aquell temps, a exemple dels camps que se volen sembrar lo any següent, és molt útil per antigua práctica y experiència per las rahons que en avant se donaran. Se treballará [per] segona vegada la terra después de las primeras plujas, quan ja seran nadas las hervas dolentas, y a las horas se [h]aurá de afemar lo terreno, esbarriant per sobre los fems ben digerits, y después tornant-lo a cavar, se procurará de mesclar-los bé ab la terra; después per última vegada se tornará a cavar alguns dias antes de donar principi a la plantada, però ab molta major diligència que las altres vegadas”.

          Les verdures produïdes en les hortes conventuals formaven part de les pitances dels frares i, quan no eren a temps a ser servides al refectori, aquestes hortalisses de temporada, els frares van enginyar diverses arts o «secrets» per a conservar-les i, així, poder emprar-les també en els guisats del temps tardoral i hivernal.

 

Fra Valentí Serra de Manresa,

és religiós caputxí i col·laborador  de fra Ramon, l’Ermità dels Pirineus

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà