Guisats del frare

La xocolata és molt bon nodriment

                                

Xocolata troç

 Durant el segle XVIII la xocolata, després de nombroses polèmiques contràries a la seva introducció, començà a formar part de l’alimentació conventual ja que es  tracta d’una menja molt gustosa i de bon nodriment, feta a partir de la combinació de cacau i sucre mòlts, on s’hi solen  afegir, a guisa d’aromatitzants, vainilla i canyella. El cacau (llat., Theobroma cacao; cast., cacao) és un petit arbre originari del tròpic americà de fulles persistents que fa unes flors vermelles productores d’una fruita de la mida d’un pam, aproximadament, carregades de nombroses sements. Justament, aquestes sements o llavors del cacau, torrades i parcialment fermentades, formen la part més important de la xocolata. Estudis recents han posat de manifest que la xocolata redueix la fatiga, millora el rendiment físic i, sobretot, afavoreix la concentració i la memòria a gràcies al seu contingut de flavonoides i, en aquest sentit, la xocolata amarga és molt més beneficiosa per a l’organisme.

Hi ha una gran diversitat de maneres de preparar la xocolata, però fou a la nostra ciutat de Barcelona on els xocolaters assoliren més renom, car hi havia una manera pròpia de fabricar-lo a la pedra. Aquesta xocolata de Barcelona (amb denominació d’origen), fou molt estimada per les famílies benestants arreu d’Europa.

Els frares caputxins de Catalunya, presents a les Missions de Trinitat i Guayana des del segle dissetè, es mostraren uns experts coneixedors de les propietats de la quina, del cafè i, sobretot, del cacau, així com també d’altres productes i espècies procedents de l’Orient. Quan es produí l’exclaustració la xocolata era ja una menja habitual en els convents i monestirs de Catalunya i, també, entre els frares caputxins, que de la xocolatera en deien eufemísticament, en l’argot propi dels caputxins: la jaculatòria, un atuell culinari d’aram estanyat amb el mànec llarg “en que’s deixata’l xocolata, y se prepara en beguda per a préndrer-lo”, segons la descripció de Pere Labèrnia (†1860).  En els anys previs a la supressió de la vida religiosa, que es produí amb l’exclaustració del juliol de 1835, els frares solien dir, a tall de refrany que “xocolata i sopa bullida, allarguen la vida!”.

Xocolata tallada

 

Fra Valentí Serra de Manresa,

arxiver dels caputxins

 

About The Author

Related Posts

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà