LA MISTERIOSA PATERNITAT DEL TELESCOPI

 

L’observació del firmament va experimentar un gran avanç a partir de la invenció i ús del telescopi. Aquest instrument òptic concebut, al principi, a partir d’un tub i dues lents, permet visualitzar objectes llunyans amb cert detall que a simple vista passarien desapercebuts. El telescopi és, sens dubte, l’instrument que va revolucionar l’observació del firmament. Galileu Galilei va aconseguir el 1609, a partir d’un humil telescopi de vint augments, acostar-se als cràters de la lluna, veure Júpiter i identificar algunes estrelles, inaugurant així l’astronomia moderna.

La primera patent coneguda d’un telescopi dióptic data de l’any 1608 i va ser registrada a la ciutat de l’Haia per l’holandès Hans Lippershey, que ha estat considerat durant centúries l’inventor de l’artefacte.

Però la titularitat de l’invent és discutida. Com hem vist, Lippershey aconseguia la patent del telescopi datada el 2 d’octubre de 1608. Pocs dies després, el 14 d’octubre, Zacharias Janssen sol·licitava una patent per a un instrument similar, i el 17 del mateix mes i en la mateixa ciutat, Jacob Metius feia també la seva corresponent sol·licitud. Casualitat? ¿Competència deslleial per part d’algun dels concurrents?

Un article de l’investigador Nick Pelling aparegut el 2008 a la revista britànica History Today, revela informació que desplaça l’invent a Catalunya, concretament a la ciutat de Girona i divuit anys abans. En aquest cas, l’inventor seria el fabricant de lents Joan Roget, que en 1590 ja havia construït i venut “olleres de llarga vista”.

Pelling conclou l’autoria de l’invent òptic a Roget recolzant-se en diverses documentacions i en les investigacions de l’optometrista Josep Maria Simón de Guilleuma publicades en 1959 i que ja donaven compte de Joan Roget i el seu invent.

Un cop demostrat que Roget va ser l’inventor del telescopi, Pelling planteja, a partir de la lectura de diversos inventaris, una interessant hipòtesi de com un telescopi parteix de Catalunya cap al nord unint a Roget amb Lippershey, Janssen, i Metius per sempre.

La curiosa història s’inicia a Barcelona el 5 de setembre de 1608 a una subhasta dels béns de Jaume Galvany, on un desconegut va licitar per una “ullera per mirar de lluny” que amb tota seguretat era manufactura de Roget. Aquesta “ullera” va viatjar fins a la fira de Frankfurt on, segons un autor de l’època, un tal Janssen va intentar vendre un artefacte per veure de lluny a un noble, que va rebutjar l’oferta per tenir una lent trencada i ser de preu elevat. És de suposar que Janssen estava intentant vendre un telescopi de segona mà.

Tot seguit, i segons Pelling, Janssen viatja a Holanda pensant en la possibilitat que té a les mans un objecte amb el qual fer negoci i es disposa a la seva fabricació. Però Janssen no és òptic, i per tant no sap fabricar lents pel que recorre als òptics Lippershey i Metius. A partir d’aquest moment, els secrets de l’invent ja no són només del coneixement de Janssen i s’estableix una cursa entre ells per patentar l’artefacte, oblidant que el seu creador va ser Joan Roget qui va construir el primer telescopi al seu taller de Girona.

Fra Ramon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà