Remeis de l’Ermità

El suc de llimona és molt bo per al fetge

 

Claustre Madona dell'Orto

Llimoner al Claustre de Santa Maria dell’Orto, Venècia.

La llimonera o llimoner (llat., Citrus limonium; cast., limonero) fou descrit així pels antics frares: “és un arbre semblant al taronger que fa’l fruyt en forma oval d’un groch baix quan está madur, y conté un such agre” essent aquest suc “agre” i molt àcid, un excel·lent protector del fetge i, alhora, és molt eficaç per ajudar a quallar la llet destinada a fer matons i formatge fresc.

La llimonada, o suc de llimona, és molt rica en minerals i gaudeix de nombroses propietats refrescants i antisèptiques. En la tradició remeiera popular la llimona ha estat emprada, amb notable eficàcia, per a alleujar les afeccions de les vies respiratòries, les afonies i les inflamacions de la gorja. A més, la llimona regularitza les males digestions i alteracions diverses de l’organisme car ajuda enormement a metabolitzar les grasses, neutralitza i elimina les toxines.

Els antics frares caputxins solien preparar una confitura excel·lent amb la pela de la llimona i de la taronja agre i, amb la flor d’aquesta variant del taronger fra Ramon, el popular ermità del Pirineu, prepara aquest tònic aperitiu de provada eficàcia: “Cuando se han perdido las ganas de comer, o se digiere mal, se emplea el cocimiento de corteza de naranja amarga. Se prepara una onza de corteza seca cortada a pedacitos en media azumbre de agua de manantial, y que hierva durante un cuarto de hora. Después de frío, se cuela y se toma una copita después de cada comida”.

En la tradició remeiera dels caputxins el suc de llimona també era aplicat per alleujar les malalties biliars: “Una copa de caldo de limón es magnífico remedio para la bilis” (Pócimas de capuchino, 60). A propòsit del conreu del llimoner, cal assenyalar que és un arbre molt sensible al vent sec i que li abelleix molt el fem podrit i que “le conviene humedad, pero no exagerada”. De la flor del llimoner i del taronger agre (llat., Citrus aurantium) s’elabora l’aiguanaf. I de la barreja de la flor de taronger amb fulles de tarongina es prepara l’Aigua del Carme, que és molt eficaç per als defalliments i el mareig.

 

Fra Valentí Serra de Manresa,

és religiós caputxí i col·laborador de fra Ramon, l’Ermità dels Pirineus

 

Llimones 3 2

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà