Guisats de frare

La borratja

 

S’ha d’assenyalar que en les hortes conventuals els frares hi conreaven plantes que no eren pròpiament hortícoles, com ara la xicoira, la verdolaga, l’agreta i, sobretot, la borratja una planta que, a més d’usos mèdics, era molt apreciada en la cuina popular i caputxina. En efecte, la borratja o borraina (llat. Borrago officinalis) fou molt estimada com a verdura, i els frares caputxins –que també en deien borratxes—la conreaven en llurs hortes conventuals com a verdura refrescant amb destinació a la dieta dels religiosos delicats de salut. Els frares i monjos també la cultivaven pel fet de ser una planta mel·lífera ja que aportava un bon nodriment de les abelles dels ruscos conventuals i, sobretot, la plantaven pel fet que la borratja entrava en molts dels preparats farmacèutics en ser una de les plantes oficinals més apreciades i més antigues.

Anys enrere assolí un gran renom la “coca de borratges” dels frares que solien fer-la així:

“Cocerás las borrajas, luego échalas en un colador y exprímelas muy bien del agua. Luego pícalas, ahógalas con un poco de manteca fresca, mételes huevos hasta que esté bien batido. Después sazona con pimienta, jengibre, nuez y canela, échale media libra de azúcar” (Arte de cocina, 116).

Amb les fulles de la borratja, una volta arrebossades amb farina i ou, també es preparen els anomenats crespells de Barbastre, mentre que a Mallorca amb la fulla de borratja se’n feien els bunyols de vent, i a Gènova la borratja és emprada per a farcir les crestes o raviolis dels temps de quaresma i, sobretot, forma part del preboggion o prebugio, una de les menges més populars de la Ligúria.

Fra Valentí Serra de Manresa,

és religiós caputxí i col·laborador de fra Ramon, l’Ermità dels Pirineus

 

About The Author

Related Posts

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà