Remeis de l’Ermità 

El fonoll és dolç i molt aromàtic

Fonoll marí

El fonoll (llat. Foeniculum vulgare; cast., hinojo) i la matafaluga (coneguda també com a batafaluga o batafalva; llat. Pimpinella anisum) són unes plantes remeieres que destaquen per les seves particulars virtuts aromàtiques, expectorants i digestives, molt útils per a l’eliminació dels gasos intestinals. Els frares caputxins solien perfumar amb brots tendres de fonoll l’ebullició de les faves i dels pèsols i, àdhuc, hi adobaven els guisats d’algunes carns.

La infusió de les sements del fonoll i de la matafaluga s’han emprat en la tradició remeiera, amb provada eficàcia, com a expectorant ja que afavoreixen l’expulsió de les mucositats. L’arrel del fonoll és diürètica i aperitiva, i per aquesta raó, l’any 1751, el religiós caputxí fra Jacint de Sarrià escriví que “Lo fonoll fa una olor molt agradable, té un gust dolç y aromàtich. És útil en l’atonia del sistema digestiu. Les fulles s’empren a l’exterior per a fondre humors, les arrels per a fer orinar y las arrels menjadas ab mel, curen de las mossegadas de gossos rabiosos (BHC, De algunas herbas, f. 159).

La utilització del fonoll és antiquíssima car, sense interrupció, s’ha emprat en la cuina i en la medicina popular des del temps dels egipcis. Els monjos benedictins en popularitzaren l’ús a Europa al llarg del segle IX, especialment durant el renaixement carolingi.

 

 

 

Fra Valentí Serra de Manresa,

arxiver dels caputxins

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà