Nova revisió de Fires i Mercats

en el proper Calendari de l’Ermità del 2017

 

w FIRES Color groc 2

Gravat de Tomàs Argemí (1908)

Mercat Sentmenat

Mercat a Sentmenat (c. 1920)

Després de la revisió i ampliació feta l’any passat del llistat de Festes Majors que es celebren a Catalunya (s’anuncien fins unes 1.700), enguany hem fet la revisió i actualització de dades dels mercats (327) i les fires (203) per al proper Calendari de l’Ermità 2017. La fixació de les dates amb precisió no és una tasca fácil, i més si tenim en compte l’antelació amb què s’ha de fer per a la seva oportuna publicació. Pel que fa a mercats, molts dels que abans eren  fets per pagesos a l’aire lliure amb producte fresc un dia concret de la setmana, avui en dia s’han convertit en mercats estables en espais tancats i fixes durant tots els dies de la setmana, siguin mercats municipals o supermercats o fruiteries, carnisseries i peixateries. Malgrat tot, cal destacar la tradició centenària d’alguns d’ells que encara perviuen amb força com són els de Santa Coloma de Queralt (que se celebra des del 1222), el de Calaf (desde el1226) o el de Reus (des de 1309).

Pel que fa a les fires, aquestes també han sofert els canvis del temps. Si bé n’hi ha moltes que es fixen en dates mòbils vinculades a una onomàstica o festivitat concreta, ara  les entitaats municipals organitzadores no preveuen un calendari perpetu, sinó que fixen les dates amb poc temps d’antelació segons les necessitats o les oportunitats. Moltes fires que havien estat genuinament de pagès o pròpies del món rural s’han vist transformades en fires multisectorials i de caràcter més industrial. Per exemple, allà on abans es comercialitzava bestiar, molt d’ell per al tir dels carruatges i per a les feines del camp, es varen transformar en fires de tractors i maquinària agrícola. Actualment, han aparegut també moltes fires temàtiques novedoses que cerquen recuperar oficis o productes tradicionals i que vinculant-se amb altres productes procuren atraure a un públic turístic: fira de la cervesa artesana, del bolet, de la cirera, de la verema,… i d’altres que s’han convertit en mal anomenades fires medievals (més escenogràfic que real).

Tot plegat requereix un esforç de seguiment continu i de fixació de les dates mòbils (per exemple: “últim dissabte de juliol“, “primer cap de semana després de Setmana Santa“, “diumenge proper a Santa Llúcia“,…).  Per això, tradicionalment es solicitava la participació i col·laboració dels organitzadors. L’any 1890 es publicava al Calendari la següent petició: “Se ruega a los  Sres. Alcaldes,  y Curas-párrocos de Cataluña se sirvan  dar noticia a esta Administración […] de qualquier omisión o falta que  noten en el anuncio de las ferias, mercados y fiestas mayores de sus respectivos pueblos“. I es que a Catalunya tenim més de 5.000 pobles i ciutats i en aquells temps tota comunicació es feia per correu postal i els que tenien “centraleta” per telèfon! Avui seguim demanant la col·laboració de les persones interessades comunicant la informació al correu publicacio@calendariermita.cat.

La informació que podem buscar a la xarxa no la trobem fàcilment de forma, fiable, completa, ni explícita. Per això és encara molt útil el compendi i la relació cronològica que es fa a l’edició en paper del Calendari de l’Ermità.

Mercat de fruites al Campo Anaconeta

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà