21a Fira Mediterrània de Manresa

Cultura popular i músiques del món

La Fira Mediterrània de Manresa és un mercat d’espectacles confegit a partir de noves creacions artístiques inspirades en els trets culturals propis de Catalunya i la Mediterrània. Els rituals, com a inspiradors de creació artística, seran els protagonistes d’aquesta 21a edició.

  • La Seu de Manresa serà centreneuràlgic d’aquesta edició i acollirà la inauguració amb els bascos Kukai Dantza i Sharon Fridman i l’obra Erritu (ritual)
  • Jordi Savall i Carlos Núñez, Eva Yerbabuena, Kepa Junkera, Ji Hue Chung, Juan Carlos Lérida, Bombino, Jim Black & Vox Bigerri, Chano Domínguez i Paolo Fresu… principals noms propis d’aquesta edició
  • Amb cinc projectes en residència artística, la Fira connectarà més que mai la tradició amb altres escenes: el circ, la dansa, el jazz o la performance
  • La Fira Mediterrània dedicarà el Focus d’enguany al patrimoni immaterial de les Illes Balears

La Fira Mediterrània de Manresa, que se celebrarà del 4 al 7 d’octubre, dedicarà la seva 21a edició als rituals. I més concretament, a explorar la relació entre cultura popular, espiritualitat i comunitat i com aquesta connexió pot inspirar la creació escènica contemporània.

El certàmen se celebra anualment des de l’any 1998 i ha esdevingut un marc d’intercanvis entre professionals del sector que venen i compren espectacles. La Fira Mediterrània té un caràcter interdisciplinari i aglutina els diferents llenguatges artístics: arts visuals, circ, dansa, exposicions, música, narració oral i teatre. Els espectacles programats són de diferents formats -petit, mig o gran-, de sala o de carrer, i adreçats tant al públic adult com al familiar.

La programació artística es basa en dos eixos fonamentals:

> La cultura popular: entesa com aquella que amplia la base social de la cultura, fent-la arribar a nous col·lectius i públics. Que fomenta el patrimoni, la participació i la integració social. La que va dels videojocs i el graffitti a la cultura tradicional; del teatre social al circ i les arts de carrer, passant per la dansa comunitària, el videomapping o els projectes pedagògics i familiars. Hi encaixen: espectacles d’arrel tradicional, arts urbanes i de carrer, projectes comunitaris i d’inclusió social, nous formats artístics, espectacles multidisciplinaris i innovadors, espectacles interactius i/o participatius, espectacles familiars, projectes educatius i de sensibilització (infants i/o adults), espectacles itinerants i jocs i videojocs.

> Les músiques del món, amb especial atenció a la Mediterrània. La Fira ha esdevingut en els darrers anys un mercat de referència estatal i europeu, amb el focus posat a la Mediterrània. En aquest sentit, la Fira es planteja com a nous objectius consolidar-se com a mercat líder a l’Estat espanyol en músiques del món i potenciar la seva capacitat d’exportació d’artistes i cultura catalana. Paral·lelament, la llotja professional és un punt privilegiat de contacte i compra-venda tant del sector de les arts escèniques (circ, familiars, arts de carrer…) com de les músiques del món. La Llotja és un fòrum on posar en contacte artistes i creadors, programadors, gestors culturals, institucions, entitats del 3r sector, associacionisme i indústries culturals per parlar de les noves oportunitats que es presenten, des d’una òptica internacional, al voltant de temes com la comunitat, els nous públics, el retorn social de la cultura o la relació entre tradició i arts escèniques, entre molts altres. Un aspecte innovador i enriquidor d’aquestes iniciatives és el fet que a la Fira, a diferència d’altres espais de debat professional, alguns dels projectes exposats es poden veure també sobre l’escenari.

Animal Religion. Fang

Arts escèniques i tradició

La Fira proposa més espectacles que mostren com la tradició i la cultura popular són eines poderoses per a la creació escènica contemporània. En l’àmbit del circ destaquen Animal Religion i Fang, basat en la transformació del cos i el fang mitjançant l’acrobàcia. En dansa destaquen Sa mateixa, la proposta que ha unit sobre l’escenari a la cantant manacorina Joana Gomila i a la coreògrafa i ballarina barcelonina Lali Ayguadé, una reflexió sobre la creació de la memòria col·lectiva. La peça guanyadora de la darrera edició del Premi Delfí Colomé, Pilar de dos, un joc de dansa contemporània inspirat en el món casteller creat i interpretat per Clàudia Gómez i Raquel Viñuelas, i Cabaret 13, del coreògraf Roberto G. Alonso, que amb molt sentit de l’humor i les dosis justes de nostàlgia i erotisme portarà al present l’esperit burlesc d’aquelles sessions canalles del Paral·lel que van marcar època a principis del s.XX.

Eva Yerbabuena. Cuentos de azúcar

Cuentos de Azúcar d’Eva Yerbabuena, es presenta com un pont entre el flamenc i la cultura ancestral japonesa. Yerbabuena és una de les bailaoras i coreògrafes de flamenc amb més projecció internacional, que va quedar captivada en sentir la veu d’Anna Sato interpretant els cants tradicionals de l’illa japonesa d’Amami. Aquella va ser la llavor que ha fet néixer un espectacle que uneix dos universos tan distants com són Andalusia i el Japó.

Jazz & folk

L’homenatge a la música celta del nord i el sud d’Europa que faran el virtuós viola de gamba Jordi Savall i el gaiter Carlos Núñez a Diàlegs celtes, és la primera de les propostes musicals de la Fira d’enguany. Serà l’1 d’octubre a les 21h, a la sala gran del Kursaal, en un concert organitzat per D’Arrel i Manresana d’Equipaments Escènics.

A banda d’aquesta actuació especial, la Fira ha programat quatre concerts que apunten a una direcció ja habitual al certamen manresà: la connexió entre la improvisació contemporània i les músiques tradicionals. Per una banda, hi ha el projecte comú entrepianista andalús i personalitat fonamental del flamenc jazz Chano Domínguez i el destacat trompetista sard Paolo Fresu. També combinen de forma magistral les dues disciplines musicals el cor d’homes de polifonia occitana Vox Bigerri i el bateria novaiorquès Jim Black. El brillant violinista polonès Janusz Prusinowski ha convidat a l’intrèpid graller català Manu Sabaté a formar part de la seva banda. I, finalment, la Megacobla dels Za!, un experiment que, a partir de la improvisació lliure, vol portar el so de la cobla a territoris encara desconeguts.

Ball Folk

Una de les activitats clàssiques en l’àmbit musical de la Fira és la Nit de Ball Folk, que tornarà ocupar la Taverna de la Fira, al pati del Casino, durant la nit de dissabte. Enguany, el cartell compta amb les actuacions de 21 BOuTONS i el seu repertori de tradicions valona i catalana; la proposta de polifonia tradicional, dansa popular i percussió de les occitanes Cocanha, i l’orquestrina de festa major amb aromes vuitcentistes Aires del Montseny.

Novetats de l’escena catalana de música d’arrel

La Fira presenta com és habitual les principals novetats de l’escena catalana de música d’arrel. Aquest és el cas dels premiats amb el Teresa Rebull d’aquest any, Arnau Tordera, líder dels Obeses, i el tenora Magí Canyelles, que estrenaran la proposta Les cançons seran sempre nostres, explorant noves fronteres per a la cançó tradicional. També destaca l’estrena de (d)ones, el nou projecte de Les Anxovetes, grup revelació per la seva aproximació fresca i femenina al món de l’havanera, i la presència de Jonatan Penalba, una jove revelació de l’escena del cant tradicional valencià.

Concerts familiars

Fetén Fetén. El mágico planeta de los instrumentos insólitos

En l’àmbit familiar, destaquen les propostes musicals que també connecten amb el món tradicional, de Samfaina de colors, amb la seva versió de la Caputxeta Vermella, farcida de cançons sobre els mesos de l’any; el Somni del drac, que amb L’Agència Secreta de Paraules acostarà el món de la glossa als més menuts, i el concert didàctic dels castellans Fetén Fetén a El mágico planeta de los instrumentos insólitos.

Tradició i cultura popular de base del territori

La Fira continua apostant per la presència al seu programa de la cultura popular de base, pel seu valor patrimonial, de treball comunitari i arrelament al territori.

Enguany la Mediterrània dedicarà a les Illes Balears el Focus, la finestra que cada edició s’obre a una regió o municipi especialment ric pel que fa al seu patrimoni immaterial. Destaca l’espectacle eqüestre “Aires de Menorca”.

Una altre de les activitats clàssiques, la jornada castellera de dissabte a la tarda, comptarà enguany amb l’actuació de quatre colles: els Tirallongues de Manresa, colla amfitriona, els Minyons de Terrassa, sens dubte una de les principals del país, els Nyerros de la Plana, la colla de Manlleu, i els Castellers de Santpedor, la més jove de les quatre formacions, constituïda el 2105.

La presència de manifestacions de cultura popular i tradicional a la Fira es completa amb una trobada de bèsties de foc encapçalada pels manresans Xàldiga; la presència del Ball de Valencians de Tarragona, origen del castells i un dels més populars als seguicis del Camp de Tarragona; el concert de banda que, perllongant l’acord de col·laboració amb la Federació Catalana de Societats Musicals, anirà a càrrec de l’Agrupació Musical de Cerdanyola del Vallès, i l’espectacle Tornar a casa de l’Esbart Joaquim Ruyra, un recital de danses que veu dels rituals pagans i catòlics i que es representarà a la Seu de Manresa.

Totes les entrades per als espectacles de pagament de la Fira Mediterrània estan a la venda a www.firamediterrania.cat.

 

Consulteu tota la programació de la Fira Mediterrània de Manresa 2018 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà