Els tocs de campana i el seu ús civil

Està previst que l’exposició visiti diferents punts de Catalunya

 

Dilluns 20 de gener es va inaugurar a la delegació del goven de la Generalitat de Catalunya a Brussel·les, l’exposició ‘Les campanes d’ús civil a Catalunya: cap a la concepció moderna dels temps’, una mostra que presenta l’evolució de les campanes al territori català. Organitzada per la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural i comissariada per l’arxiver i historiador Daniel Vilarrúbias, estarà a Brussel·les fins el 28 de febrer i després passarà a itinerar per diferents punts de Catalunya. L’exposició a comptat amb l’assessorament de la Confraria de Campaners i Carillonistes de Catalunya i amb la col.·laboració de l’Associació Medieval de Bagà, que ha aportat diverses campanes i elements.

Emprades ja a la Xina fa 2.500 anys i també pels romans, les campanes han esdevingut el que són avui gràcies al monacat benedictí que, a partir dels segles VI i VII, va decidir convertir-les en la seva eina de comunicació amb l’exterior del temple. Les campanes de campanar arribaren a Catalunya a través del món carolingi i la seva tecnologia de foneria monumental.

Parròquies, monestirs i catedrals marcaven el temps amb els tocs —manuals— de les seves campanes. Eren els tocs dels resos canònics: matines, laudes, prima, conventual, tèrcia, sexta, nona, vespres, completes. Aquest patró constituïa el fil conductor del dia i el veritable patró temporal de la societat.

Això no obstant, els tocs religiosos no foren desbancats en importància social fins molt més tard, quan la plena industrialització va ser un fet de país i els torns laborals van començar a girar a l’entorn de l’horari civil.

Les campanes d’ús civil

Els consells municipals van incentivar els tocs civils, no tant per la seva funció pràctica, sinó perquè eren poders emergents enfront del rei i de l’Església i el fet d’ocupar el paisatge sonor urbà amb una campana pròpia suposava ostentar el control i la regulació del ritme de vida i, per tant, era un atribut de poder.

Fou així com aparegueren els campanars civils, les “Torres de les Hores”: coneixem els casos de Barcelona, Bolonya, Solsona, Bruges… o els edicles i templets afegits damunt dels campanars per tal de separar els vasos consagrats dels que no ho eren, tal com passa a Lleida, Tarragona, Cervera, València, Girona, Manresa…

L’exposició recull referències a les benediccions de campanes. Cal recordar que les campanes tenen nom i padrins, i una festa prèvia a ser pujades al campanar.

Els tocs de campana, declarats element festiu patrimoni d’interès nacional

Els tocs de campana van ser declarats com a element festiu patrimoni d’interès nacional a l’octubre de 2017 pel Govern de la Generalitat de Catalunya. Des de aleshores, s’han organitzat diversos simposis i accions encaminades a donar a conèixer el món campaner.

Precisament, amb motiu de l’exposició, el 29 de febrer a la seu de la Delegació de la Generalitat a Brussel·les, es celebrarà una Trobada Internacional de Campaners i Carillonistes per compartir experiències i projectes del món campaner arreu del món.

👉 Més informació Dep. Cultura Generalitat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà