Guisats del frare

Els àpats conventuals dels antics frares

 

         Els àpats conventuals realitzats en les diverses fraternitats caputxines establertes al Principat de Catalunya fins poc abans de l’exclaustració de  1835 eren, quasi bé sempre, molt simples i de gran austeritat, a excepció d’aquelles menges efectuades en les grans solemnitats, de les quals els frares en deien, jocosament, diades de Gaudeamus, talment el  ressò del cant d’entrada, o introit, de les solemnitats: Gaudeamus omnes in Domino, diem festum celebrantes sub honore…

Els àpats dels frares eren un acte comunitari realitzat sempre en el refectori o refetor; un espai conventual molt auster en l’arquitectura caputxina però acollidor, agombolat “amb unes parets confortables com una llesca de pa torrat fregada d’all”, per dir-ho amb uns mots manllevats de l’escriptor Josep Maria de Sagarra referits a l’antic refetor dels caputxins de Sarrià.

          Habitualment les menjades fraternes tenien lloc en clima de silenci en el refectori mentre s’escoltava una lectura escaient de la Sagrada Escriptura, o bé alguna d’algun tema hagiogràfic sobre la vida dels sants més eminents de l’orde franciscà, o àdhuc fragments seleccionats de les cròniques sobre la vida dels primers caputxins, per tal de donar nodriment a l’ànima mentre s’alimentava el cos.

Les taules del refetor es disposaven, o paraven, totalment despullades de tovalles, només amb atuells i plats de terrissa i amb coberts de fusta. Els coberts, però, no es van començar d’utilitzar fins l’any 1764, per disposició del ministre general de l’Orde, Fr. Pau de Colindres, ja que fins llavors els frares caputxins de Catalunya empraven només un ganivet, menjant habitualment amb les mans acompanyats de trossos de pa.

Per dinar i per sopar, a més d’aigua, en els convents també se solia beure vi que, en les principals festes, els frares caputxins demanaven que fos un vi felló; és a dir, un vi més fort ja que, segons un vell adagi català, “el peix, arròs i meló, volen el vi felló”, és a dir, demanen un vi amb una mica més de cos per tal de facilitar la digestió.

 

Fra Valentí Serra de Manresa,

és religiós caputxí i col·laborador  de fra Ramon, l’Ermità dels Pirineus

 

About The Author

Related Posts

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà