Remeis de l’Ermità

El romaní és molt útil contra la tos

 

Flor de Farigola

Després de presentar dues de les herbes remeieres de més tradició dins dels convents –el marduix i la sàlvia–, en aquest tercer article us vull parlar del romaní (llat., Rosmarinus officinalis; cast., romero) que, segons una descripció aportada l’any 1751 per fra Jacint de Sarrià, diu que “Lo romaní, és calent y sech. És molt bo contra la tos de cadarns forts. Lo fum del romaní preserva la casa de corruptela y purifica los ayres; és molt bo contra la pesta y fa fugir les serps”; (De algunas herbas, f. 162). És a dir, que aquesta planta tan comú en les hortes conventuals dels frares –i de tan fàcil identificació en els boscos i erms de tot l’espai mediterrani—gaudeix de les propietats més amunt esmentades, essent especialment útil per a estovar la tos intensa.

El romaní és una planta oficinal “de fullas estretas y ab flors blavas, aromàtica y és molt útil y medicinal”, escriviren els antics frares. En la tradició mèdica dels seguidors de Sant Francesc d’Assís (†1226) hi ha una constant utilització del romaní en l’elaboració dels bàlsams antiinflamatoris com, per exemple, el bàlsam anomenat de Sant Diego, atribuït a Sant Dídac d’Alcalà (†1463), framenor que aplicà amb gran acceptació popular, les arts curatives dels frares a benefici dels estaments més pobres de la societat hispana.

La utilització del romaní boscà era imprescindible per a una correcta elaboració de la Ratafia astringent dels frares que, segons les indicacions d’un antic formulari, per a fer-la calia: “Prendre aiguardent ab infusió de romaní y donzell, y per porró [: un litre] posar-hi una lliura de sucre, mitja nou moscada, tres clavells de murtra y un bocinet de canyella”. Tot això s’havia de deixar reposar ben barrejat dins d’una garrafa tapada i posada a sol i serena un més sencer, per tal que l’escalfor del sol n’estimulés tots els principis actius.

Per mor de les propietats expectorants i antiinflamatòries del romaní, els antics caputxins solien dir a guisa de dita que “Lo esperit del romaní, lo dolor prest fa fugir”. En el primer article de la represa del curs tractaré, si Déu vol, a propòsit del serpoll i de les seves propietats remeieres ja que el serpoll és una de les plantes més preferides de Fra Ramon, el cèlebre ermità dels Pirineus.

Fra Valentí Serra de Manresa,

arxiver dels caputxins

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà