Vida i miracles

El culte a les Ànimes a Catalunya

 

Tots Sants color 1

El mes de novembre comença amb la celebració de la solemnitat de Tots Sants que, cada any, immediatament després ens porta a commemorar els nostres difunts i, sobretot, ens mou a pregar per les santes ànimes que, en el purgatori, esperen l’accés a la vida eterna en una etapa de purificació ja en el més enllà. El nostre Calendari de l’Ermità ens recorda, pràcticament des de la seva fundació, que el novembre és “el mes consagrat a les Ànimes del Purgatori”. La commemoració dels Fidels Difunts el dia 2 de novembre es començà a celebrar l’any 998 a la cèlebre abadia de Cluny per influx de Sant Odiló. Després aquesta celebració litúrgica dels Fidels Difunts fou adoptada per tota la cristiandat.

Fins no fa massa anys a les llars de Catalunya, durant la vesprada de Tots Sants i durant la de les Ànimes, hi havia el costum de celebrar la castanyada familiar que en una antiga crònica la trobem descrita així: “Després de resar en família les tres parts de Rosari, se mengen les castanyes y los panellets y se beu la mistela o bé la ratafia. No se surt de casa y quedant al racó del foch se contan allí las històrias d’apareguts y d’ánimas en pena que, per faltar-los la pregària y los sufragis dels seus, estan encara penant en lo Purgatori”.

Una de les tradicions del nostre poble vinculada a les Ànimes era l’anomenada “campana dels perduts” que cada dia es tocava per un doble motiu: per avisar als que eren al camp que s’acostava l’hora de tancar la porta de la muralla de les poblacions i, alhora, recordar l’obligació que tots tenim de pregar pels nostres difunts. El gravat que il·lustra aquesta nota és un boix català que fou estampat e el segle XIX en els obradors tipogràfics de Tomàs Carreras, ubicats a la pujada de Sant Martí, davant del seminari diocesà de Girona.

Fra Valentí Serra de Manresa,

arxiver dels caputxins

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà