Article publicat al Calendari l’Ermità  2019

 El Racó de Rumiar

 

Déu vos guard, la gent de bé. M’han convidat en aquest calendari, que és un veritable pomell de saviesa, per a ajudar-vos a rumiar coses d’aquelles que no s’han de perdre, si és que volem arribar a fer res de bo a la vida. Rumiar, no pas pensar, perquè hi ha coses que s’han de mastegar moltes vegades, per a poder-les pair com cal.

Tot el que tindreu aquí exposat ha estat remenat, meditat i barrinat manta vegades, fins que ens ha sortit fum del magí, amb la finalitat que tot passant una bona estona, us sigui de profit. Coses curioses i tradicionals que van bé tot al llarg de l’any. Coses d’abans amb molt de senderi per a avis, per a néts i per a tothom en general, perquè, en definitiva, pugueu arribar a ser hòmens i dones amb una mica de conversa.

 

DIUMENGE DE RAMS

En aquest dia se celebra l’entrada triomfal de Jesús a Jerusalem, rebut amb palmes i palmons i branques de llorer i d’olivera.

Les palmes treballades són un costum que comença pels volts del 1850, però ara ens interessa explicar que els palmons beneïts s’han de penjar als balcons o a les parts altes de la casa durant tot l’any, per a protegir els infants de tota bruixeria o mala art. Perquè, creieu-me, de gent dolenta i rabiosa, el món n’és ple. Tot l’any penjat, fins a l’any següent en què es canvia pel palmó nou.

Molt important: els palmons beneïts que han estat al Monument durant la Setmana Santa s’han de cremar i aquella cendra és la que s’ha de fer servir pel Dimecres de Cendra de l’any següent, quan el capellà et diu una veritat que no vols sentir: “Memento Homo, Pulvis eris, et Pulvis reverteris” (o una llatinada semblant). No ho feu com un capellà de poca categoria que ens ficava, just al mig del caparró, la cendra de papers de diari cremats el dia abans. Això no és catòlic.

Per cert, recordeu que a beneir els Rams cal anar-hi estrenant alguna peça de roba:

  Diumenge de Rams, qui no estrena no té mans

És una manera més de fer mal al dimoni: si estrenes un mitjó, li cau un dit del peu; si estrenes una camisa, el fas tornar borni, i si estrenes tot un vestit, li fas caure la cua. Extraordinari!

BARBUTS

A part de la setmana dels dies 15 i 17 de gener, la dels barbuts amb sant Mauri, sant Pau primer ermità i sant Antoni del porquet, ara resulta que hi ha tot de jovent amb unes barbes que semblen nius d’àligues i, ves per on, l’ofici de barber ha fet una reviscolada. Doncs, sapigueu que els barbers havien de fer el senyal de la creu amb les eines abans de començar a fer la primera feina del dia. Eren conscients que fer passar una eina de tall pel coll d’una persona viva no era pas cosa de per riure.

El barber, la teva vida

a la seva mà té

                No era un ofici gaire ben vist, perquè no se’n tocaven gaires de calents, encara que anessin per les cases a pelar gent. A més, com que a part de les sagnies, també tallaven els cabells (“Gent de tisora, falsa i traïdora”), resulta que, pobrets, ser barber era tan mal considerat com la feina de sastre o de sabater:

Sastre honrat,

sabater net

i barber mut,

mai no s’han conegut

Perquè ja se sap que “el barber, xerraire i mentider”. Però eren molt estimats per fer escampar la boira. Això que diem quan ara engeguem a algú perquè vagi a fer un tomb i no ens destorbi més, ve de molts anys enrere. A les comarques on hi fa molta boira, sortien de casa seva sabaters i barbers, i tot fent una oració, una mena d’eixarm màgic, anaven tombant sense direcció concreta, tot esmolant les eines amb la finalitat que la boira es desfés. I els bons, se’n sortien.

Recordeu que un dels patrons dels barbers era Sant Ós (en català, si un padrí ho vol, una persona es pot dir Ós, o també Urs, que és la variant original del nom).

I deien que sant Ós era molt pelut, per això els barbers el tenien per patró. I cada dia li resaven aquesta oració per tenir clientela:

Sant Ós gloriós

feu que tothom

sigui tan pelut com Vós.

I, després, en veu baixa deien:

…perquè els pugui pelar.

 

EL REPICÓ

Ara que tothom vol tenir mascota (“si tens por, compra’t un gos” deien els nostres avis quan algú es queixava) convé saber una cosa imprescindible:

Els gossos van amb sabates i els gats van descalços

Què vol dir això? Doncs que si voleu saber on para sempre la vostra mascota, tingueu un gos: sempre el sentireu caminar trip-trap amunt i avall, perquè tenen unes potes com soles de sabatot. En canvi, el senyor del bigoti i del marrameu no sabreu mai on para, perquè té una mena de coixinets a les potes que el fan ser silenciós. I en sec, patapam!, se t’asseu a la falda amb un miol com per dir: “quiet, que ara jo m’hi poso bé!”

Salut hi hagi! I que l’any que ve ens puguem veure tots amb goig i alegria i, sobretot, amb bona companyia!

 

Sr. Marcel·lí Virgili

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà