Guisats del frare                        

Cuina pairal i de convent

 

Durant el temps de tardor i hivern és molt recomanable la ingesta de bròquil escaldat amanit amb un rajolí d’oli d’oliva, i és molt adient de servir a taula la coliflor arrebossada. També és molt aconsellable –i és un plat especialment exquisit—cuinar el peix de temporada, com ara el rèmol, que és extraordinari guisat amb all cremat i acompanyat amb patates confitades, i és relativament senzill de cuinar l’orada al forn, sense espina, amb ceba trossejada, al gust de l’orenga i del comí, que és un plat molt fi i sense massa complicacions culinàries, propi de masos i convents.

 

 

Molt propi de les darreres setmanes del temps hivernal, i sobretot de l’inici del temps primaveral, és la tradicional calçotada, que es fa amb brots de ceba blanca replantada que, a mesura que creix, es va “calçant” amb terra per tal de blanquejar-ne la base, que és la part comestible. Els calçots se solen acompanyar d’una de les salses catalanes més populars: el romesco. Hi ha moltes maneres de preparar-lo, essent la més habitual, picar els alls en un morter de marbre o de terrissa, on s’hi afegeix la sal amb les ametlles i avellanes que també cal picar junt amb els alls. Després hom hi posa un parell de tomàquets madurs de penjar i, molt a poc a poc, hi anirem tirant oli des del setrill sense deixar de picar o batre la mà de morter que, preferentment, hauria de ser de fusta de boix. Quan la picada adquireixi cos hi posarem una molla de pa i també la polpa de nyora o d’un bitxo o pebrot vermell, i el romesco ja estarà llest per sucar-hi els calçots.

 

Fra Valentí Serra de Manresa,

arxiver dels caputxins

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà