ELS CAPUTXINS I LA RITUALITZACIÓ DE LA MORT

 

La vivència i ritualització de la mort en l’experiència de vida religiosa dels frares caputxins de la Catalunya del Barroc la trobem descrita, amb gran precisió i detallisme, a les pàgines del llibre titulat Espejo Cerimonial Seráfico que fou publicat a Barcelona l’any 1716, poc temps després d’acabada la Guerra de Successió, essent particularment interessants els capítols 26 i 29: «De cómo se ha de administrar el viático a los religiosos enfermos» i «Del modo de enterrar a los religiosos» on, l’autor, Fra Atanasi de Barcelona hi detallà, molt acuradament, com viaticar i extremunciar als malalts; una cerimònia religiosa que comptava amb la participació de tota la comunitat per tal d’acompanyar el frare que agonitzava en els seus darrers moments. En efecte, quan s’havia de viaticar a algun religiós, organitzava una solemne processó a l’interior del recinte conventual fins la cel·la del moribund.

Pel que fa al ritual de les exèquies celebrades a l’interior dels convents caputxins, es procedia d’aquesta manera:

«Estando el difunto en el féretro con dos candeleros encendidos a cada lado en la pieza del De profundis, se tocará a difuntos, y no parará la campana hasta que haya dexado el cadáver en su féretro en la Iglesia. Se levantará el cuerpo del difunto, y se empeçará la procesión cantando el psalmo Miserere, alternando los coros. Adviértase aquí, que dende [sic] que sale la comunidad del coro para el entierro, hasta que éste haya concluido, siempre se ha de tocar a difuntos» (Espejo Cerimonial Seráfico, f. 189).

El cementiri dels convents caputxins, tot i que en alguns indrets, era ubicat en una capella construïda dins dels espais de l’horta conventual com, per exemple, en el convent del Desert de Sarrià, de manera habitual solia ser una cripta ubicada a sota d’un dels altars del cantó de l’Evangeli, i constava de diverses dependències. A partir del segle xvii, l’espiritualitat del Barroc i l’abundor d’epidèmies de pesta que assolaren Europa, havia generat una pietat molt obsessionada en la meditació i consideració del misteri de la mort en la vida del creient, especialment dins d’un col·lectiu religiós com els frares caputxins que, tan freqüentment, havia d’estar en contacte amb els empestats i ajudar-los a «ben morir», servint-se dels textos aportats pels Ars Bene moriendi.

L’espiritualitat barroca de la vanitas i del Memento mori es visualitzà amb la construcció –durant els segles XVII i XVIII– de cementiris amb nínxols verticals, on els cadàvers s’enterraven drets, car hi havia uns orificis a la part baixa del nínxol a fi d’engolir els líquids i, així, afavorir la dessecació dels cossos que, una volta momificats, es vestien de nou amb l’hàbit caputxí, i eren col·locats a la capella del cementiri –tal com, actualment, pot veure’s encara al convent “Barberini” de la Immaculada Concepció dels caputxins de la Via Veneto, a Roma, i en alguns convents de Palerm–, on els religiosos hi acudien en els dies de recés a reflexionar sobre la mort. Els convents de Figueres i Girona disposaven d’aquesta tipologia de nínxols verticals, construïts durant el segle XVIII, i s’han conservat fins avui.

Amb aquesta nota històrica sobre alguns aspectes la ritualització de la mort us he presentat algunes informacions complementàries a les nombroses dades aportades en magnífic quadern de la Col·lecció l’Ermità, el sisè, titulat Fins aquí hem arribat. Què fem i com celebrem el darrer adéu, on els estudiosos Amadeu Carbó i Jordi Cubillos ens brinden una excel·lent guia per a la comprensió dels continguts, rituals i costums populars entorn de la diada de Tots Sants, la commemoració dels Fidels Difunts i la castanyada, especialment en els nostres dies en què el tractament de la mort ha sofert un fort canvi de paradigma i, de ser una realitat molt viscuda a l’interior de les llars, ha passat a ser una realitat quasi proscrita, i amb unes exèquies molt reduïdes i concentrades en els tanatoris, fora de la vida familiar i de l’ambient dels temples parroquials.

Fra Valentí Serra de Manresa,

arxiver dels caputxins

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà