Article publicat al Diari de Girona (secció Camp

L’hortet del frare

Dues hortalisses molt saludables

 

La coliflor (llat., Brassica oleracea cauliflora) és una hortalissa -una variant de la col- que fa una capsa floral blanca molt carnosa i mengívola. Se sol collir a finals d’estiu, a diferència del bròquil (llat., Brassica oleracea botrytis) que arriba, habitualment, a finals de tardor i en temps d’hivern i amb una capsa de to verdós o blavós.

Sembla que el conreu de la coliflor i del bròquil, ambdues hortalisses vingudes de l’Orient, hauria començat a Europa vers la fi del segle XVI. La coliflor i el bròquil, són unes verdures que cal regar sovint i els és molt plaent de ser plantades en una terra més aviat lleugera, tot i que també els va molt bé la terra consistent  -però no compactada!-, i sempre ben adobada amb fems. En els indrets on hi ha plantats els bròquils o, també, les coliflors, hom hi pot sembrar simultàniament una llavorada d’espinacs o bé de lletugues primerenques de la variant arrissada (dites escarolenca), ja que aquestes hortalisses es beneficiaran, simultàniament, de l’adob i arribaran al seu punt força abans de ser collides les capses del bròquil.

Les propietas del bròquil

El bròquil és una de les hortalisses més consumides a taula. És una menja molt saludable que gaudeix de nombroses propietats anticanceroses, ajuda a reforçar els ossos i, sobretot, contribueix a desintoxicar l’organisme car n’elimina les toxines. A part de la llimona (que és una de les principals fruites alcalines!) recentment s’han posat en relleu les nombroses propietats alcalines del bròquil, del cogombre i de la col; unes hortalisses que menjades crues (millor avinagrades!) són molt útils per evitar l’envelliment de les cèl·lules. Les capses del bròquil i de la coliflor són molt agraciades amb un baix contingut d’hidrats de carboni, proteïnes i greixos, de manera que són un aliment molt ric en fibra i minerals, però és escassament calòric. Estudis recents han posat de manifest les nombroses propietats antioxidants i de reforçament del sistema immunològic aportades per la coliflor, -coneguda popularment com la reina blanca de les hortalisses-, junt amb les ja prou conegudes capacitats que té per a desintoxicar l’organisme (especialment el fetge) i de purificar la sang, també redueix l’àcid úric i afavoreix l’eliminació de l’excés de líquids, a més de protegir els ossos gràcies al seu elevat contingut de ferro.

En l’antiga tradició agrària i gastronòmica dels frares caputxins les enciamades d’hortalisses re mineralitzants -que eren ingerides durant les col·lacions nocturnes- se solien amanir amb agràs o, també, amb vinagre de poma. En alguns convents preparaven una conserva amb les capses trossejades de bròquil que posaven a macerar amb vinagre. D’aquesta mena de conserva de bròquil avinagrat en resulta un entrant molt refrescant i aperitiu per als àpats festius que coincideixen en els dies més ardents de l’estiu.

Fra Valentí Serra,

és religiós caputxí i col·laborador del Calendari de l’Ermità dels Pirineus

                        

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà