L’hortet del frare

Article publicat al Diari de Girona el 17 de juny de 2017

 

La cirera, una fruita saníssima

i de fàcil digestió

El cirerer (llat., Prunus avium) és un arbre que pot assolir una gran alçada; mentre que el guinder (llat., Prunus cerasus), que fa la fruita més àcida, és una mica més baix. Els antics hortolans conventuals ens oferiren aquesta acurada descripció sobre el conreu del cirerer:

“Es un árbol de corteza lisa con la madera de color castaño, dura y resistente, muy apreciada para los trabajos de ebanistería. El cerezo debe abonarse copiosamente durante su juventud. La recolección debe efectuarse en el mismo lugar de producción, pero si las cerezas han de ser transportadas es conveniente recolectarlas ligeramente verdes. El cerezo es un árbol muy fructífero; las malas cosechas son debidas casi únicamente a los fríos tardíos y a las heladas” (El Huerto de San Francisco, 64).

Les cireres són saníssimes i de fàcil digestió, amb aquesta fruita, ja sigui amb cireres o amb guindes, s’han elaborat arreu d’Europa una gran varietat d’aiguardents, essent els més apreciats el maraschino i el Kirsch. Aquests licors estomacals, tan tradicionals, es començaren a fer a Dalmàcia amb una variant de la cirera amarga anomenada marasca i, després, també s’elaboraren a terres d’Itàlia i del Rhin.

Fruita depurativa i digestiva

La gran experta en herbes remeieres i en medicina monàstica, Santa Hildegarda de Bingen (†1179), escriví que l’ungüent de la cirera guinda és molt bo per a nombroses malalties de la pell (cf. S. Hildegardis abbatisae Opera omnia, Parisiis 1882, P. L. 197, cols. 1222-1223); més encara, la cirera, conté un alt contingut vitamínic, és rica en antioxidants i aporta ferro, sodi i magnesi a l’organisme, i també gaudeix alhora de notables propietats depuratives, ja que les cireres ajuden a millorar la circulació sanguínia, regulen la son i contribueixen a la relaxació. La infusió de la cua de les cireres beguda abans d’ingerir un bon grapat de cireres, en dejú, durant uns quants dies provoca l’eliminació de les toxines de l’organisme, especialment de l’àcid úric.

De la goma del cirerer, i de la cua de les cireres, se’n prepara una poció que té accions molt benefactores per guarir la tos, bronquitis, anèmia i mal de coll, a més de contribuir a millorar les funcions cerebrals i a potenciar la memòria, Àdhuc, els antics frares empraren les cireres per a guarir el mal de pedra:

“Les cireres fresques ablaneixen lo ventre y les seques restrenyen. La goma del cirerê[r] beguda ab vi cura la tos vella, dóna bon color al cos y aprima la vista. Les cireres begudes ab vi són bones pel mal de pedra” (BHC, Herbas y sas virtuts, f. 201).

Fra Valentí Serra, religiós caputxí

i col·laborador del Calendari de l’Ermità dels Pirineus

 


VARIETATS A CATALUNYA

Cirera del Baix Llobregat
El Baix Llobregat produeix la meitat de les cireres de Catalunya, i n’és la principal comarca productora, amb unes 200 famílies que viuen del cultiu d’aquesta fruita, sobretot a les zones muntanyoses de la comarca. La població de Sant Climent de Llobregat, fins i tot, va rebre el nom de Cirerer del Llobregat durant la primera meitat del segle XX.
Cirera Can Roca. Arenys de Mar
Varietat de cirera, de carn forta i color groc i vermell, dolça i al mateix àcida. És coneix com cirera d’en Roca tot recordant a la família de minaires que la van portar a finals dels segle XIX a Arenys de Munt des dels Pirineus.
Cirera de la Ribera de l’Ebre
Es tracta d’unes cireres primerenques, especialment les de la varietat Burlat, que és la més cultivada a la zona. Tenen una forma arrodonida, pinyol petit, i la polpa d’una consistència tova i poc resistent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà