L’hortet del frare

Les castanyes són energètiques i molt saludables

El castanyer (llat., Castanea sativa; cast., castaño) és un arbre que sol viure en les comarques ombrívoles de casa nostra i en terrenys que no siguin calcaris. Pot arribar als vint metres d’alçada i sol viure molts anys, i durant l’hivern perd la fulla i floreix entre maig i juny. Aquest arbre fou introduït a la Península Ibèrica pels romans i fa una fruita anomenada castanya, que se sol collir a darrers d’octubre. En algunes poblacions de les comarques gironines de les castanyes més grosses, per influx de la llengua francesa, en diuen marró.

Per la festa de Tots Sants i la Diada de Difunts (els dies 1 i 2 de novembre) se celebra arreu de Catalunya la tradicional i popular Castanyada, que té l’origen en una antiga festa ritual funerària (posteriorment cristianitzada) en què es menjaven castanyes torrades en un ambient estrictament familiar. Fou a final del segle XVIII que van néixer les “castanyeres”, que és un ofici de temporada que aportava aquella imatge, tan suggeridora, a molts pobles i ciutats de la nostra geografia, amb aquelles petites parades tan càlides i oloroses, amb piles de moniatos al caliu i amb castanyes torrades que, fins no fa massa, eren servides, ben calentes, dins d’una paperina feta amb paper d’estrassa o de diari.

Propietats saludables de les castanyes

Les castanyes són una fruita dotada amb una peculiar font d’energia i, alhora, contenen pocs greixos i, per això, la seva ingesta afavoreix l’augment del colesterol anomenat “bo” i en redueix el “dolent” i, sobretot, ajuda a combatre l’anèmia i, segurament per mor d’aquestes propietats sanitoses, els antics frares i monjos ja posaven castanyes en els àpats conventuals del temps de tardor.

En la tradició remeiera dels frares, se solien usar les fulles del castanyer per a fer «bullidures»; unes infusions destinades a deturar les diarrees, i, també, les usaven per a fer col·liris bucals per tal d’enfortir les genives i alleujar les inflamacions de la gola. Sobre les propietats remeieres de les castanyes, el cèlebre metge imperial i pontifici Andrés de Laguna (†1560) escriví, tot fent-se ressò de les aportacions de Gal·lè, que: “Las castañas dan al cuerpo más nutrimiento que ningún otro fructo salvaje; pero engendran ventosidades, hinchan y restriñen el vientre” (Acerca de la materia medicinal).

D’altra banda, Santa Hildegarda de Bingen (†1179), doctora de l’Església, en el seu tractat De arboribus parlà de la importància de la ingesta de castanyes per afavorir la bona salut del fetge i de la melsa i, sobretot, per alleujar qualsevol malaltia (cf. S. Hildegardis abbatisae Opera omnia, Parisiis 1882, P. L. 197, cols. 1226-1227: “De kestenbaum, castanea, est contra omnem infirmitatem quae in homine est”).

Fra Valentí Serra,

és religiós caputxí i col·laborador del Calendari de l’Ermità dels Pirineus

 

castanyes-2

Les castanyes són riques en fibra i hidrats de carboni d’absorció lenta, d’aquí el seu efecte saciant. També destaca el seu contingut en vitamina B, àcid fòlic i minerals com el potasi, ferro i magnesi.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà