La Candelera posa fi al cicle nadalenc

 

El dia 2 de febrer, s’escau la festa de la Presentació del Senyor, la popular “Candelera” que, fins a la reforma conciliar tenia un to marià —era la festa de la Purificació de Maria— puix és una diada que s’escau quaranta dies després de Nadal. Amb aquesta festa es coronava el cicle nadalenc i de l’Epifania, d’ací el costum de desfer el pessebre.

Tot i que actualment la celebrem litúrgicament com una festa del Senyor —la seva Presentació al temple— és, tanmateix, una de les festivitats més antigues de la Mare de Déu i de gran importància, tant, que a la Roma del segle VII ocupava el segon lloc després de l’Anunciació. La celebració té el seu origen a l’Orient, on era anomenada “la festa de les llums” i, també, Hypapante, és a dir, l’encontre.

Segons el relat evangèlic, en el moment de la “Presentació”, tot complint la llei mosaica, Maria i Josep anaren al temple per oferir el sacrifici prescrit i, així, “rescatar” el primogènit oferint un anyell o bé, si la família era pobre, un parell de tórtores o dos colomins. La Sagrada Família, atesa la seva pobresa, oferí dos colomins, però, simbòlica i realment, oferia l’autèntic anyell, l’Anyell de Déu que nasqué per redimir-nos i treure el pecat del món.

La tradició de la processó de les candeles

La cerimònia d’avui és molt vistosa, ja que amb la llum de les candeles anem a l’encontre de Crist, llum del món, que ha vingut a salvar-nos. Alguns estudiosos han percebut en la processó de les candeles la pervivència d’un ritus pre-cristià relacionat amb el guiatge de les ànimes que se celebrava a Roma per aquestes dates i, posteriorment, cristianitzat. En efecte, segons la tradició cristiana, les candeles recordarien el pelegrinatge que Maria i Josep feren al temple per tal de presentar-lo “a l’Àngel de l’Aliança”, segons la profecia de Malaquies; mentre que Sant Anselm († 1109), interpretà la cera de les candeles com símbol de la carn humana i virginal de Jesús Infant, el ble la seva ànima, i la flama la seva divinitat. Aquestes candeles beneïdes es guardaven a la llar i s’encenien per conjurar les pedregades i tempestes i, també, s’encenien, posades dretes al mig d’un plat amb sal, durant la cerimònia del salpàs. Els antics cerers veneraren com a patrona la Mare de Déu de la Candelera i, en senyal de respecte, en tal diada no es caçaven tórtores ni tudons.

Fra Valentí Serra de Manresa,

arxiver dels caputxins


El Calendari del temps us diu que:

Per la candelera,

mitja hora endavant,

mitja hora enrera


 

About The Author

Related Posts

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà