El coneixement de la tradició a partir dels arxius caputxins

Presentació del nou llibre de Fra Valentí Serra

 

El passat 5 d’abril, el Museu de Cultures del Món acollia la presentació del quadern Tornar als remeis de sempre, una publicació sobre pocions, ungüents i herbes medicinals escrita pel caputxí Fra Valentí Serra de Manresa. Aquest és el tercer títol de la Col·lecció de l’Ermità, d’Edicions Morera. La sala habilitada per a l’ocasió quedà petita per a la gran quantitat d’assistents a l’acte.

El Sr. Josep Fornés, director del Museu Etnològic de Barcelona, donà la benvinguda amb la salutació franciscana de Pau i bé! Indicà que hi ha gent que sap moltes coses, però que el coneixement sense bondat no és saviesa, i acabà dient que tant el Sr. Amadeu Carbó, estudiós de la cultura popular i conductor de l’acte, com fra Valentí, eren autèntics savis que, a més, sabien expressar i compartir les seves idees.

El Sr. Carbó plantejà la presentació en format d’entrevista, reivindicant el plaer de l’intercanvi de sabers i l’escolta, en un món on molts cops es crida per imposar el criteri propi. I així, s’inicià la conversa entre els dos, que tractà de la relació entre la tradició popular i els caputxins, de la importància dels arxius per a transmetre la tradició, de l’experiència dels frares en la recerca d’aigües subterrànies i la seva canalització, del contingut del quadern que es presentava, i del coneixement de les herbes que no poden faltar a les nostres cases.

Fra Valentí anà responent a les qüestions plantejades. Assenyalà que no es pot entendre la presència de la vida caputxina en les nostres terres sense una relació profunda entre l’experiència religiosa i la vida del nostre poble. Durant segles, les vocacions a la vida caputxina nasqueren, majoritàriament, en un ambient pairal i rural. Això facilità que els frares fossin uns grans transmissors de la riquesa i la tradició popular de Catalunya. El saber rural entrà en contacte amb la saviesa conventual. Aquesta experiència s’anà sistematitzant, posant per escrit i donant a conèixer. Gràcies a aquesta transmissió de coneixements en format d’arxiu, la tradició es convertí en llegat.

També Indicà que els arxius i el coneixement de la tradició sempre havien tingut una gran importància entre els caputxins per conèixer i donar fesomia a la seva identitat. A cada convent, ja des dels inicis l’any 1525, es posaven per escrit, en forma de crònica, els esdeveniments més significatius de l’evolució i expansió de l’experiència caputxina. En un moment en què es començà a mirar la vida monàstica i conventual amb certa hostilitat, els frares van tenir la intuïció de posar per escrit per a futures vocacions els principals sermons, la tradició agrària, hortícola i jardinera, la manera de buscar les aigües subterrànies, la manera de tractar les malalties quotidianes a través de les plantes, etc. Aquesta experiència, posada per escrit, va esdevenir un autèntic “tresor dels pobres”.

Respecte a la recerca d’aigües subterrànies i la seva canalització, fra Valentí recordà com alguns frares van excel·lir, com a saurins, en aquest art. A tall d’exemple, indicà que l’estructura actual de la canalització d’aigües d’Igualada, va ser obra dels frares caputxins. Altres frares que provenien de famílies d’apotecaris, destacaren en la identificació de les diferents plantes. En el camp de la construcció, van fer alguns convents totalment inserits en el paisatge, com el de Martorell, que recordava les cases pairals de la zona, adaptant els edificis a l’estructura natural.

El Sr. Amadeu Carbó, assenyalà que al quadern Tornar als remeis de sempre, podem trobar un capítol dedicat a la tradició remeiera dels caputxins, un recull de les propietats d’algunes plantes, les més adequades per a determinades malalties, la seva aplicació o fórmula… Tot està perfectament indexat. Constatà com el coneixement sobre les plantes i les seves aplicacions es va perdent de generació en generació, i agraí la tasca dels frares que al llarg d’aquests segles van anar posant per escrit tot aquest coneixement.

Al final de l’entrevista, fra Valentí revelà les propietats d’algunes de les herbes que tenim més a l’abast: la farigola, la sàlvia, el marduix, la murtra, el pericó…

Després del col·loqui amb el públic assistent, l’acte conclogué amb un tast de la Ratafia de l’ermità, un licor elaborat a partir d’una recepta del segle XVIII trobada a l’arxiu caputxí i transcrita per Fra Valentí i recentment guardonada amb una medalla de plata en el concurs internacional Catavinum.

 Marta Palau

 

Article publicat a  Caputxins.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà